Reconstruction of endodontically treated anterior teeth

• Autores: Anaïs Ramirez Sebastià
• Directores de la Tesis: Ivo Krejci (dir. tes.), Miguel Roig Cayón (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Internacional de Catalunya ( España ) en 2014
• Idioma: varios idiomas
• Tribunal Calificador de la Tesis: José González Bahillo (presid.), Montserrat Mercadé Bellido (secret.), Stefano Ardu (voc.)
• Materias:
  • Ciencias tecnológicas
    • Tecnología de la instrumentación
      • Instrumentos para odontología
    • Tecnología de materiales
      • Materiales cerámicos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • L’objectiu d’aquesta tesis es va centrar en la restauració de les dents endodonciades en el sector anterior. Es va evaluar l’adaptació marginal, la resistencia a la fractura, i el tipus de fractura entre dents anteriors restaurades amb endocorones de composite i ceràmica, i corones de ceràmica i composite amb prèvia col.lcació de postes de fibra de 5mm o 10mm de longitud. 32 incisius centrals anteriors van ser dividits en 6 grups experimentals. 1) Poste llarg + munyó de composite + corona CAD/CAM de ceràmica, 2) Poste curt + munyó de composite + corona CAD/CAM de ceràmica, 3) Poste llarg + munyó de composite + corona CAD/CAM de composite, 4) Poste curt + munyó de composite + corona CAD/CAM de composite, 5) Endocorona de ceràmica, 6) Endocorona de composite. Una vegada restaurades les dents, es van carregar sobre una superfície palatina amb una angulació de 45 graus seguint l’eix longitudinal de l’arrel a la màquina de fatiga realitzant 600.000 cicles mecànics a una força de 49N i 1500 cicles termals entre 5 i 55ºC. Abans i després de la prova de fatiga es van realitzar rèpliques de cada mostra per analitzar les dues interfases adhesives externes (Dentina-Ciment i Ciment-Corona) mitjançant un “Microscopio Óptico de Barrido” (SEM) a 200x de magnificació. Es va evaluar així la continuïtat (C) o no continuïtat (MO) de cada interfase. Posteriorment cada dent es va col.locar a un suport de 45º i es va aplicar una força controlada amb una bola d’acer inoxidable. La pressió es va localitzar 3mm per sota de l’eix incisial a la superfície palatina de la corona a una velocitat màxima de 1mm/min. Totes les mostres es van carregar fins aconseguir la seva fractura amb Newtons (N). Els tipus de fractura es van analitzar i es van classificar com a fractura reparable o no reparable o catastròfica. Les fractures a la part inicisal de l’arrel, al munyó i la descimentació del poste es van valorar com a reparables i les fractures per sota, no reparables.