Prevalença de la infecció pel virus de la hepatitis B i C en pacients amb malaltia inflamatòria intestinal. Impacte del tractament immunosupressor en l’evolució de l’hepatopatia

• Autores: Carme Loras Alastruey
• Directores de la Tesis: Josep Maria Viver i Pi-Suñer (dir. tes.), María Esteve Comas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Xavier Xiol Quingles (presid.), Eduard Cabré Gelada (secret.), Elena Ricart Gomez (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Gastroenterología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • INTRODUCCIÓ: Hi ha molt poca informació a la literatura mèdica que suggereix que existeix una alta prevalença de la infecció pel virus hepatitis B (VHB) i C (VHC) en malalts amb malaltia inflamatòria intestinal (MII). El seu coneixement és important per la possibilitat de reactivació viral relacionada amb el tractament immunosupressor. HIPÒTESI: La infecció per VHB i C és més freqüent en la MII que en la població general de referència. El tractament immunosupressor pot reactivar la infecció per VHB i C. OBJECTIUS: Avaluar: 1) La prevalença d'infecció per VHB i C en pacients amb MII de diferents àrees geogràfiques d'Espanya. 2) L'efecte del tractament immunosupressor i els fàrmacs biològics sobre l'evolució de la infecció per VHB i C. METODOLOGIA: Estudi 1: inclusió de 2076 pacients amb MII, als quals s'avalua l'existència d'infecció per VHB i C mitjançant tècniques analítiques estàndard (ELISA i PCR). Es van registrar els factors relacionats amb la MII i la infecció. Estudi 2: Inclusió de 162 pacients amb MII i infecció per VHB i / o C i que van rebre tractament immunosupressor per la MII. Es van registrar variables clíniques i analítiques relacionades amb la reactivació. Tots dos són estudis multicèntrics amb registre electrònic (www.repentina.com). Per a l’anàlisi de resultats es van utilitzar tests univariants (?2 i test de t Student) i multivariants (regressió logística i model de risc proporcional de Cox). RESULTATS: Estudi 1: El 9.7% de pacients amb colitis ulcerosa (CU) i malaltia de Crohn (MC) van presentar positivitat de marcadors d'infecció pel VHB i C actual o passada (CU: HBsAg 0.8 % , anti-HBc 8 % , anti-VHC 1.3 % ; MC: HBsAg 0.6 % , anti-HBc 7.1 % , anti-VHC 2.3 % ). El 12% de pacients amb MII van presentar marcadors de vacunació eficaç. En l’anàlisi multivariant, l'edat, la història familiar d'hepatitis i la MII moderada-greu, es van relacionar de manera significativa amb el VHB, mentre que les transfusions i l'ús d'antibiòtics ho van fer amb el VHC. Estudi 2: Un 36% de pacients van presentar disfunció hepàtica (DH) relacionada amb el VHB, un 66% dels quals van presentar insuficiència hepàtica. L’anàlisi multivariant va demostrar que l’únic factor relacionat amb la DH per VHB va ser l'ús simultani de 2 o més immunosupressors. En canvi només un 15.7% dels pacients amb VHC van presentar DH. CONCLUSIONS:Estudi 1: El pacients amb MII presenten una prevalença d’infecció pels VHB i VHC similar a la de la població general de referència, i aquesta és més baixa del que prèviament s’havia publicat. L’escassa relació de la infecció pel VHC i VHB amb els procediments invasius i ingressos hospitalaris suggereix que aquestes infeccions rarament s’adquireixen en l’àmbit hospitalari al nostre país. Es detecta un baix percentatge de vacunació eficaç pel VHB, el que obliga a intensificar els programes de vacunació en aquests pacients. Estudi 2: La DH en pacients amb MII tractats amb immunosupressors, és més freqüent i greu en els pacients amb infecció pel VHB que en el pacients amb infecció pel VHC. La immunosupressió combinada va ser l’únic factor predictiu independent de reactivació pel VHB.