Mecanismes implicats en la diferenciació de les cèl·lules progenitores endotelials durant el remodelat vascular pulmonar

• Autores: Marta Diez Cuñado
• Directores de la Tesis: Víctor Ivo Peinado Cabré (dir. tes.), Joan Albert Barberà Mir (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ramón Farré Ventura (presid.), Manuel Morales Ruiz (secret.), Lina Badimon Maestro (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Les cèl·lules progenitores endotelials (EPC) derivades de la medul·la òssia tenen capacitat per diferenciar-se a cèl·lula endotelial (EC), contribuint així a la reparació endotelial, no obstant també poden diferenciar-se a altres tipus cel·lulars perpetuant lesions vasculars. En artèries pulmonars de pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) s'ha relacionat un increment en el nombre de les EPC amb un engruiximent de la capa íntima d'aquestes. L'engruiximent d'aquesta està constituït principalment per cèl·lules musculars llises (SMC), així, aquest treball s'ha centrat en investigar la capacitat de les EPC per diferenciar-se a SMC, i per tant en contribuir en el remodelat vascular i en els mecanismes moleculars que hi intervenen. El factor de creixement transformant beta 1 (TGFß1) modula la migració i la diferenciació de EC a un fenotip mesenquimal mitjançant un procés anomenat "endothelial-to-mesenchymal transition" (EnMT). Per tant, el primer objectiu de l'estudi va ser avaluar la plasticitat de les EPC per diferenciar-se a SMC o EC. I el segon, investigar els mecanismes moleculars, relacionats amb la via del TGFß1, que podrien intervenir en la diferenciació i la migració d'aquestes. Per avaluar la plasticitat de las EPC, es van realitzar co-cultius amb EC i SMC in vitro i per una altra banda es van injectar les cèl·lules progenitores dins d'artèries pulmonars humanes aïllades. El fenotip de les cèl·lules es va caracteritzar morfològicament, per immunofluorescència i mitjançant microscopia electrònica. Per avaluar els mecanismes de diferenciació de les EPC, els co-cultius d'aquestes amb EC o SMC es van tractar amb inhibidors de la via del TGFß1 i es van analitzar per citometria de flux i immunofluorescència. També es va avaluar l'expressió gènica de marcadors endotelials i mesenquimals i l'expressió de factors de transcripció relacionats amb el procés d'EnMT. La migració de les EPC es va avaluar mitjançant assaigs en transweells en les mateixes condicions. Els resultats d'aquest treball mostren en primer lloc la capacitat de les EPC per diferenciar-se a EC, facilitant la reparació de l'endoteli vascular, però també per migrar a la capa íntima de les artèries pulmonars i diferenciar-se a SMC, contribuint així al remodelat vascular d'aquestes. Per últim, els resultats també demostren que les EPC es poden diferenciar a SMC i adquirir un fenotip migratori seguint un procés similar al de EnMT, que pot estar mediat pel factor TGFß1.