Radiografía de una mente creativa. El caso del comunicólogo Joan Costa
- Autores: Andreu Barrabino
- Directores de la Tesis: Santiago Estaun Ferrer (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Pedro Soler Pujals (presid.), Joan-Francesc Fondevila-Gascón (secret.), Eva Santana (voc.)
- Calificación: Sobresaliente
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Acadèmics i professionals coincideixen a reconèixer a Joan Costa com un dels comunicòlags més destacat en les Ciències de la Comunicació de les organitzacions. Aquesta valoració queda avalada per la seva extensa obra de més de quaranta llibres on es desenvolupen les seves reconegudes teories i gran part dels treballs professionals desenvolupats per a empreses i institucions a nivell internacional. Una altra forma de demostrar aquest reconeixement és l'haver estat investit Doctor Honoris Causa, en tres ocasions, per universitats d'Espanya, Argentina i Perú. Tots aquests mèrits resulten molt més sorprenents en conèixer els seus orígens humils allunyats del món intel·lectual. La seva història de vida arrenca en un entorn familiar amb molt pocs recursos i el seu desenvolupament professional coincideix amb el naixement de la comunicació com a ciència. Recordem que les Ciències de la Comunicació neixen en 1948 i encara que és una de les disciplines més recent, ningú dubta de la seva forta influència social en la segona meitat del segle XX i en l'actualitat. Aquesta suma de factors, al voltant de la figura de Joan Costa, van portar a aquest investigador a plantejar-se si es tractava d'un cas únic, un geni, una ment creativa o qualsevol un altre qualificatiu que permetés enquadrar-ho com alguna cosa singularment sorprenent. Per a aquesta demostració era necessari utilitzar una metodologia que permetés demostrar-ho. Des de finals del segle XIX, diferents investigadors van centrar els seus treballs a descobrir fórmules que permetessin arribar explicar casos de persones extraordinàries. El primer descobriment, sobre aquest tipus d'anàlisi, va ser comprovar que no existia un model compartit, cada autor destacava variables i judicis diferents. Aquesta evidència de dispersió metodològica, va suposar un problema ja que un treball d'anàlisi d'aquesta diversitat d'interpretacions, podia ser objecte d'una profunda i interessant recerca però s'apartava per complet de l'objectiu plantejat. En aquest procés de cerca, es va encendre una llum esperançadora en descobrir una tesi que havia abordat, de forma molt detallada i profunda, els diferents autors i recerques que podien determinar que persones poden ser considerades com a extraordinàries. L'autora d'aquesta tesi, Teresa Huidobro, arribava a determinar els 36 atributs, més compartits per tots aquells que havien centrat els seus estudis en una ment creativa. Aquesta aportació es va convertir en un descobriment fonamental per poder plantejar una metodologia que, a través d'una anàlisi profunda de vida, pogués conduir a un diagnòstic sòlid sobre cas de Joan Costa. A més, es volia aprofitar que per a la recerca es podia comptar amb la participació directa del propi Joan Costa. Aquesta excepcional singularitat plantejava reptes complementaris que podien resultar de gran interès per a aquells que desitgessin conèixer que història es tancava en cadascuna de les teories o llibres d'aquest comunicòlag. És evident que es pot estudiar un autor a través de la seva obra però, la qual cosa no és sempre possible, és molt difícil o impossible arribar a conèixer les causes que li van portar a realitzar tal labor.
