Aquesta recerca se centra en la descripció reflexiva del procés de millora de la pràctica docent que com a professor d'història en batxillerat hem afrontat a través d'una recerca-acció. En un context com l'actual, la millora de l'ensenyament ha de tenir en compte les TIC com a mitjans i entorn, tant per al desenvolupament de la competència *informacional i digital (*TICD) com també per aprofitar les seves característiques, especialment les d'Internet, i recolzar així la introducció d'un estil d'aprenentatge col·laboratiu més d'acord amb la societat del coneixement. Precisament l'assumpció del paradigma *TAC (tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement) ens va impulsar a intentar conciliar la integració de les TIC en les nostres classes d'història amb l'experiència pròpia d'innovació (introducció del mètode històric, metodologia didàctica basada en l'aprenentatge per descobriment guiat, ús de cinema de gènere històric com a recurs…). Finalment aconseguim una descripció de la competència en *TICD i els aprenentatges propis del mètode històric en l'assignatura Historia del món contemporani a partir de la construcció d'una estratègia didàctica articulada des del disseny, l'aplicació i l'avaluació d'activitats i tasques basades en la cooperació. No obstant això, malgrat l'avanç experimentat en la didàctica de la història, aviat es va advertir que la pretensió de canvi d'estil d'aprenentatge exigia molt més que una recerca-acció centrada en el desenvolupament del currículum d'una assignatura en un grup d'estudiants, que era necessari implicar a tot el centre escolar en el procés de millora.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados