Estudi de la mort encefàlica: Articular(-se) en la controvèrsia i la multiplicitat
- Autores: Gemma Flores Pons
- Directores de la Tesis: Lupicinio Íñiguez-Rueda (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Javier Tirado Serrano (presid.), Teresa Cabruja i Ubach (secret.), Juan Manuel Muñoz Justicia (voc.), Margarida Pla Consuegra (voc.), Pilar Albertín Carbó (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
En aquesta tesi desenvolupem, a partir d'una aproximació de tipus etnogràfica, una anàlisi de la mort encefàlica com un cas de biomedicalització. El treball analitza les pràctiques que articulen la mort encefàlica i empra les nocions de multiplicitat i controvèrsia per a descriure-les. Així descrivim com la mort encefàlica s'enacta com un objecte múltiple, tal i com és definit per AnneMarie Mol. És a dir, com un objecte fractal, que fa de la mort encefàlica més que una però menys que moltes. Argumentem que la controvèrsia no es desplega a partir de diferents perspectives sobre un objecte unívoc sinó que és el propi objecte el qui es desplega com a múltiple. La controvèrsia s'actualitza en les articulacions de la mort encefàlica com a tancaments i obertures parcials. Així descrivim les agents i les pràctiques que enacten la mort encefàlica, què les possibilita i quins efectes promouen i ho fem a partir de la compil·lació del que han estat cinc publicacions. En un primer moment, argumentem que la biomedicina ha jugat un paper essencial en la definició de la mort, establint-la com a objecte del saber tecnocientífic alhora que constituint-la i articulant-la a partir de les pràctiques biomèdiques, els seus equipaments tècnics i els seus espais d'acció. Això ens porta a fer una revisió dels treballs que han abordat la biomedicalització de la mort i tracem un recorregut pels principals temes d'estudi que hem identificat, com són la bona mort, l'ésser en i per a la mort, les cures pal·liatives, la mort com a decisió, les pràctiques de resuscitació, la mort tecnològica en les Unitats de Cures Intensives i la mort encefàlica. Adicionalment, fem una ràpida aproximació als treballs a partir de les perspectives i tradicions de recerca que estan mobilitzant. En un segon moment, analitzem discursivament la inscripció de la mort encefàlica com ensamblatge semiòtic-material en un manual mèdic de coordinació de trasplantament. A partir d'una anàlisi retòrica i una anàlisi de la funció, la construcció i la variació del discurs, analitzem com es construeix la mort encefàlica en un manual de coordinació de trasplantaments de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT, Espanya). Així, identifiquem quatre construccions diferents de mort encefàlica en ús en el text: la mort encefàlica com a diagnòstic, com a consequ?ència, com a causa i com a procés i estat. La funció d'aquestes construccions és la constitució de la mort encefàlica com a objecte factual, alhora que erigeix a les professionals sanitàries especialitzades com a subjectes coneixedors a través dels protocols establerts. Es tracta d'un text que malgrat tenir una funció retòrica de consens, no tanca les discussions que mantenen la controvèrsia oberta. En un tercer moment, descrivim com la multiplicitat de la mort encefàlica es desplega en les pràctiques semiòtic-materials d'un hospital. Narrem aquest a multiplicitat a partir de la descripció de l'objectualització de la mort encefàlica mitjançant la mobilització de la possibilitat, l'exploració clínica, les proves instrumentals i, finalment, les pràctiques de mimesi i distinció respecte la mort per parada cardiorespiratòria. En aquesta línia descrivim, en un quart moment, la transferència d'òrgans i teixits, en la que la mort encefàlica es troba inserida, com a pràctiques biomèdiques que s'articulen en un règim anticipatori. Així la transferència d'òrgans i teixits se sustenta en el desenvolupament de biopolítiques en les que esdevenim donants; on el diagnòstic de mort encefàlica és capaç de generar coherència entre les diferents temporalitats que es produeixen en la producció de donants i receptores; on els futurs imaginats són materialitzats en el present emprant les llistes d'espera com un mecanisme optimitzador; i on la lògica de la preparació s'incorpora en els equips de coordinació operant en una latència permanent. En un darrer moment, ens centrem en les pròpies pràctiques desplegades en el desenvolupament d'aquesta recerca i ens centrem en les trobades entre investigades i participants, el que se sol denominar l'entrada al camp, i les analitzem com a moments liminals. A partir de la narració de les tensions i les incerteses que han sorgit en el desenvolupament del treball, plantegem que aquests moments liminals, lluny de ser simples tràmits, ja donen compte de l'objecte de recerca. Així, d'una banda, argumentem que les nostres pràctiques de recerca participen de l'enactment de l'objecte. D'altra banda, fem un gir simètric a la proposta dels temes sensibles i desplacem la noció de sensibilitat, des de la seva enunciació com a propietat de certs temes, cap al seu exercici com a pràctica en la recerca. Finalment, defensem la necessitat d'aproximar-nos a aquests moments liminals des d'una sensibilitat que sigui capaç de recollir la dissonància, les interferències i les tensions produïdes en el sí de les pràctiques d'investigació.
