La conquesta de Catalunya: diari d’operacions de l’exèrcit del nord (desembre de 1938-febrer 1939)

• Autores: Carlos López Rovira
• Directores de la Tesis: Francisco Bonamusa Gaspà (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Serrallonga i Urquidi (presid.), Josep Sánchez Cervelló (secret.), Gabriel Cardona Escanero (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Entre el mes de desembre de 1938 i el de febrer de 1939 es va desenvolupar la darrera gran batalla entre les forces lleials i les rebels, de la guerra civil espanyola. Al novembre de 1938 les tropes republicanes tornen a passar l’Ebre, a les posicions que ocupaven al mes de juliol, finalitzant la batalla iniciada per les forces del GERO, el Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental. En aquests moments Catalunya és el més feble dels territoris de la República. Amb les seves unitats militars força gastades pels recents combats al Segre, al Noguera Pallaresa i a l’Ebre. I amb poques possibilitats de rebre reforç de la zona de Madrid o València: impossible per terra i molt difícil per via marítima. Un important objectiu, feble i aïllat de forces amigues. Al Cuartel General del Generalísimo hi ha el propòsit d’iniciar noves operacions en aquest escenari amb un plantejament estratègic organitzat en tres fases. Primer pretenen destruir la capacitat operativa de l’exèrcit enemic. Avançant amb rapidesa cap a l’est superant les dues línies fortificades, entre els Pirineus i la Mediterrània: la L-1 i L-2. Tot seguit caldrà tallar les comunicacions amb França, ocupant la franja territorial de la frontera des del Pallars fins l’Empordà. Barcelona restarà isolada. No podrà resistir massa temps el setge i s’haurà de rendir. El general Franco encomana aquesta missió a les unitats de maniobra de l’Exèrcit del Nord sota comandament del ministre i general Fidel Dávila. Una gran força armada, la més gran de tota la guerra reunida per avançar fins l’ocupació de tota Catalunya. Sis cossos d’exèrcit i més d’un miler de peces d’artilleria. Morters, antitancs, armes automàtiques, blindats... Gairebé tota l’aviació centrada en recolzar l’atac i l’armada amb la missió d’exercir el bloqueig marítim. L’objectiu més feble alhora que força important contra el més fort dels exèrcits. Ben armat i amb una bona proporció de forces de xoc entre les seves files i unitats de veterans que ja saben com fer la guerra. El discurs de la tesi es recolza en la documentació militar escrita per l’exèrcit atacant. Com van pensar, preparar i executar la maniobra. L’alt estat major central escollirà l’escenari de les operacions i prepararà la campanya. I encarregarà a l’Exèrcit del Nord la realització de la maniobra. Aquest organitzarà els seus sis cossos d’exèrcit per complir les ordres de l’alt comandament. Les unitats d’infanteria que els componen informaran de les notícies, dels fets de la jornada. Del que han fet per complir les ordres. Aquestes informacions fan el camí de tornada fins arribar al lloc de comandament central. Segons les novetats rebudes hi haurà noves instruccions, correccions, enhorabones o esbroncades depenent del l’èxit en la batalla. Podem recrear el dia a dia de la campanya militar al llarg de tot el front de guerra a Catalunya en forma de diari. Les notícies dels combats, els moviments de les tropes pel territori, les baixes, presoners i botí de guerra.