Resumen de Efectes de l'ostracisme i del gen de la monoamino-oxidasa A en una tasca experimental d'agressió en humans
L'any 2002, Caspi et al. informaren per primer cop d'una interacció entre un factor genètic concret (el gen de la monoamino-oxidasa A o MAOA) i un factor ambiental concret, el maltractament infantil, i de llurs efectes sobre el comportament antisocial en l'edat adulta. Aquest treball seminal originà posteriors recerques que tractaren de replicar aquesta interacció amb diferents mostres i metodologies. Tots aquests treballs, però, tenen en comú la utilització de dissenys correlacionals. És a dir, cap d'ells pot assegurar la causalitat dels efectes de la interacció genotip-ambient en el comportament antisocial. L'objectiu d'aquest treball és, principalment, replicar les troballes de Caspi et al. (2002) de forma experimental, mitjançant la utilització d'anàlegs de laboratori. Per una altra banda, la majoria de treballs no han trobat una relació directa entre el gen de la MAOA i l'agressió, però fins ara no havia estat estudiat el paper dels trets de personalitat com a possibles endofenotips que estiguin mediant en aquesta relació. Les hipòtesis d'aquest treball són dues, 1) que els subjectes portadors de l'al·lel de baixa activitat del gen de la MAOA sota una condició d'adversitat ambiental respondran de forma significativament més elevada en una tasca d'agressió experimental. Per contra, no hi haurà diferències entre aquells subjectes que no hagin estat exposats a adversitat ambiental en funció del seu genotip MAOA. 2) Els trets de personalitat "agressivitat" i "impulsivitat" tindran un paper significatiu en la relació entre genotip i fenotip (MAOA i agressió respectivament), essent els portadors de l'al·lel de baixa activitat del gen de la MAOA més agressius i impulsius i puntuant així més alt en la tasca d'agressió de laboratori. Per tal d'induir l'adversitat ambiental o ostracisme utilitzem la tasca Cyberball, genotipem als subjectes mitjançant procediments estàndard i com a variable dependent utilitzem una tasca d'agressió experimental anomenada Point Subtraction Aggression Paradigm (PSAP). Per tal de posar a prova la primera hipòtesi utilitzem una Anàlisi Multivariant de la Variància, i per tal de posar a prova la segona hipòtesi, un Model d'Equacions Estructurals. Els resultats ens indiquen que el gen de la MAOA no té cap efecte sobre la agressió mesurada segons el PSAP, mentre que l'ostracisme i la interacció entre ambdós sí, explicant un 30% de la variabilitat de l'agressió gràcies a les variables independents. Els resultats avalen la rèplica de les troballes de Caspi et al. en una situació controlada de laboratori. Així doncs, mitjançant un disseny experimental, aquest treball ha reproduït una interacció entre el gen de la MAOA i l'ostracisme i els seus efectes sobre l'agressió. D'altra banda, hem contrastat parcialment la segona hipòtesi del treball, trobant efectes indirectes del gen de la MAOA en l'agressió en el PSAP a través del tret de personalitat "impulsivitat". Com a conclusions generals, podem afirmar que el tipus de disseny que hem utilitzat en aquest treball podria generalitzar-se a d'altres formes d'interacció genotip-ambient que han estat detectades. Sens dubte, creiem que pot ésser una eina molt útil per a d'altres investigadors. També hem observat com és possible d'emprar variables de personalitat com a endofenotips. De fet, no només és possible sinó que creiem que és desitjable, per tal de reduir la distancia entre el genotip i el fenotip.
