Estudi del fenomen de la transformació histològica en síndromes limfoproliferatives indolents

• Autores: Eva Giné Soca
• Directores de la Tesis: Armando López Guillermo (dir. tes.), Francesc Bosch Albareda (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josép María Ribera Santasusana (presid.), Josep F Ramirez Ruz (secret.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • El fenomen de la transformació histològica és quelcom ben conegut tant en el limfoma fol·licular (LF) com en la leucèmia limfàtica crònica (LLC). Té com a principal conseqüència clínica un escurçament de la supervivència, i en general, es considera un esdeveniment final en l'evolució clínica dels pacients. A més en la LLC històricament, s'han reconegut patrons histològics que tot i no acomplir criteris per considerar-los una transformació a un limfoma difús de cèl·lules grans (LDCG), també difereixen d'una afectació típica per LLC, poc proliferativa. Molts d'aquests casos es descriuen sota el terme LLC "accelerada", tot i que mai han estat definits els criteris histològics per identificar-los. Nogensmenys, el seu significat clínic i la seva base biològica són totalment desconeguts, tot i que alguns autors haurien suggerit que podrien tenir un comportament clínic molt agressiu comparable amb una transformació histològica.En el LF la transformació a LDCG ha estat abastament estudiada en el passat en diferents series. No obstant, en el moment de plantejar-nos l'estudi mancava una anàlisi extensa dels factors pronòstics associats a la transformació histològica, en especial, en sèries grans ben caracteritzades de LF. Així mateix, també mancava un estudi de la incidència d'aquest esdeveniment en sèries amb uns criteris ben definits per al diagnòstic de la transformació (classificació de la OMS). La hipòtesi de treball plantejada en el primer estudi consistí en que diferents característiques clíniques i biològiques al diagnòstic del LF podien associar-se a un major risc de presentar una ulterior transformació histològica. La identificació d'aquestes variables pronostiques permetria millorar la identificació de pacients amb LF que poguessin trobar-se en un grup de risc per a aquest fenomen. Pel que fa al segon treball que varem decidir centrar en la LLC, se'ns presentava un escenari més complex per a l'estudi de la transformació histològica. Cal tenir en compte que en aquesta síndrome limfoproliferativa crònica l'obtenció d'una biòpsia tissular se sol indicar en la gran majoria dels casos per tal de descartar una sospita clínica de transformació histològica. La hipòtesi d'aquest segon treball ha estat que algunes característiques histològiques en relació amb la proliferació de la LLC podrien tenir un impacte pronòstic en la supervivència dels pacients. La seva identificació ens permetria establir uns criteris histològics per tal de definir la LLC "accelerada". L'estudi comparatiu clínic i biològic d'aquests casos junt amb els dels casos amb LLC "no accelerats" i els casos amb transformació a LDCG podrien aportar informació clínica rellevant. En ambdós treballs es realitzà una anàlisi retrospectiva en dues sèries de pacients de l'Hospital Clínic de Barcelona, 276 i 614 casos amb LF i LLC, respectivament. A més es procedí a la revisió histològica de tots els casos transformats en el LF i a un estudi histològic de tots els casos amb biòpsia tissular disponible (n=100) en la LLC enfocat a avaluar la presència, mida i activitat dels centres de proliferació (CP). Les principals característiques histològiques i clíniques es van correlacionar amb la supervivència mitjançant eines estadístiques. La principal conclusió que es desprèn del primer treball és que les característiques al diagnòstic que s'associen a la transformació histològica del LF són l'índex pronòstic FLIPI i el grau histològic 3. De l'estudi en la LLC es pot concloure que la presència de centres de proliferació (CP) expandits (superiors a un camp de 20x) i/o amb un alt grau de proliferació (>2,4 mitosis/CP o > 40% Ki-67/CP) identifiquen a un grup de pacients amb LLC "accelerada" que es caracteritzen per un curs clínic agressiu.