El gremi dels perxers: un exemple de cohesió i d'integració a la Barcelona moderna: segles XVI, XVII i XVIII
- Autores: Joaquim Pallàs Villaronga
- Directores de la Tesis: Rosa María Alabrús Iglesias (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Abat Oliba CEU ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Ángeles Pérez Samper (presid.), Eduardo Escartín Sánchez (secret.), Xavier Puigdollers (voc.), José Luis Betrán Moya (voc.), Maria Adela Fargas Peñarrocha (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta recerca vol presentar el gremi de Perxers com un element de cohesió social al llarg de l’època moderna. Aquesta tesi presenta la història d’un gremi seder, durant tres segles, amb els canvis temporals però amb unes característiques que s’han mantingut al llarg dels anys. Els Perxers van ser un gremi seder de gran importància a la Barcelona moderna. Des de la seva trajectòria hem analitzat la vida corporativa i l’organització del gremi, per demostrar que els gremis eren un factor d’estabilitat. Ho demostren els objectius d’unitat, els ajuts als desfavorits i la feina regulada des del gremi, amb el control dels agremiats i llurs activitats. Per això vam estudiar la trajectòria dels Perxers des de 1505, llur col·laboració continuada amb la ciutat, en situacions de crisi bèl·lica o econòmica, les relacions amb els altres gremis, els plets i concòrdies. Els documents d’arxiu han donat continuïtat a la recerca per arribar a unes conclusions coherents. S’ha fet referència al treball de les dones, regulat dins el gremi. Els Perxers van ser capdavanters. També ho foren amb els ajuts als pobres del gremi i de la ciutat. Aquests ajuts estaven regulats molt abans de les polítiques assistencials del segle XIX. La concreció dels continguts era obligada perquè és una recerca d’un gremi tèxtil seder, no de la institució gremial. Les conclusions són un recull de la recerca, amb unes característiques específiques dels Perxers. Aquesta recerca ens aproxima als gremis i a la Catalunya moderna fins a l’inici de la industrialització. Està centrada en els segles XVII i XVIII, perquè gran part de la documentació analitzada pertany a aquesta etapa, sense oblidar altres referències anteriors i posteriors.
