Jaume Miravitlles i Navarra intel·lectual, revolucionari i home de govern: els anys joves, 1906-1939 /

• Autores: Ramón Batalla Galimany
• Directores de la Tesis: Pere Gabriel Sirvent (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Roca Rosell (presid.), Jordi Pomés i Vives (secret.), Josep M. Roig i Rosich (voc.)
• Programa de doctorado: Història Comparada, Social, Política i Cultural
• Materias:
  • Historia
    • Biografías
    • Historia de países
      • Historia regional
    • Historia por épocas
      • Historia contemporánea
    • Historias por especialidades
      • Historia de las ideas políticas

• Ha sido reseñado en:

  • Jaume Miravitlles i Navarra. "Intel·lectual , revolucionar i i home de govern. Els anys joves,1906-1939". Ramon Batalla Galimany: tesi doctoral, Departament d’ Història Moderna i Contemporània, UAB , 2010. 661 p

    Albert Testart i Guri (res.)

    Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, ISSN 1136-0267, Nº. 45, 2014, págs. 556-558

• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen

  • És una recerca biogràfica sobre el polític i periodista Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988). Degut a la intensitat i duració de la seva activitat política i cultural, la tesi estudia només els anys joves, des del seu naixement a Figueres el 1906 fins al seu exili de 1939, però l'autor ja està treballant en la segona part de la biografia. Jaume Miravitlles va intervenir des de molt jove en política, per a la qual tenia grans qualitats com a orador, analista i escriptor. Encara a l'adolescència, va participar en la creació d'un dels primers nuclis catalans de simpatitzants de la revolució russa, el Grup Socialista de Figueres. Després es va moure en els ambients del nacionalisme català insurreccional (complot de Garraf, fets de Prats de Molló), el que li va comportar el ser detingut, sotmès a consell de guerra i haver-se d'exiliar a París, on va viure de 1925 a 1930. Allà va començar la seva carrera d'articulista, tant sobre política, especialment internacional, com sobre cultura. Amb la República va tornar a Catalunya, on va ser un dels dirigents del comunista Bloc Obrer i Camperol (BOC). En va ser un dels principals propagandistes i candidats electorals. El 1934, a partir del fracàs del BOC i de la seva anàlisi sobre l'ascens del nazisme, va deixar un partit de classe com el BOC per a entrar a la interclassista Esquerra Republicana de Catalunya, on també desenvolupà una activitat frenètica de mítings i publicacions. De 1934 a 1936, com a professor de l'Escola de Treball de Barcelona, va presidir l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. El 1936 va ser un dels organitzadors de la frustrada Olimpíada Popular. Iniciada la guerra civil espanyola, com a home de confiança de Lluís Companys i Josep Tarradellas, va intervenir, primer, en el Comitè de Milícies Antifeixistes i després dirigí el que probablement va ser el millor instrument de comunicació de la zona republicana, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra, més que el revolucionari que havia estat fins el moment, trobem l'home de govern. És el seu moment més brillant, quan coordinà amb eficàcia un equip d'escriptors, fotògrafs, tècnics de cinema, dibuixants, dissenyadors, etc... El Comissariat utilitzà de forma innovadora tots els mitjans a l'abast, dels més tradicionals (cartells, llibres, revistes,...) als més moderns (fotografia, cinema, ràdio) per difondre internacionalment els punts de vista del Govern català i de la República. En aquesta tesi s'estudien, doncs, els anys de formació, de joventut i la primera maduresa de Jaume Miravitlles. Està estructurada en un capítol introductori, sis capítols que tracten la seva vida i obra seguint un ordre cronològico-geogràfic (Figueres, Barcelona, París, Barcelona) i en un setè de conclusions. Les fonts utilitzades són molt diverses, però les principals són els molts articles i llibres publicats pel biografiat, així com textos inèdits seus, la seva correspondència i les moltes referències que sobre la seva persona es troben disperses en molts llibres de memòries, dietaris o en la correspondència dels seus coetanis. També s'ha entrevistat els seus fills i altres persones que el van conèixer. L'estudi descriu la seva evolució personal i la seva activitat i pensament polític, que girà sempre entorn de dues idees: catalanisme i justícia social (vista inicialment des del marxisme i després des del liberalisme). També es confronten els seus nombrosos escrits autobiogràfics amb la realitat de la seva vida, demostrant un cop més que no es pot confondre memòria amb història. I alhora s'entra també en el context, l'època, el món que l'envoltava. No només com un teló de fons de la seva activitat, sinó que s'intenta que l'anàlisi de les seves propostes i activitats, a més de descriure la seva trajectòria, aporti reflexions que també siguin útils per entendre qüestions com el catalanisme insurreccional dels anys vint, l'exili parisenc (molt important per donar-li una visió àmplia de les qüestions), l'ascens dels feixismes a Europa o la Catalunya autònoma i republicana dels anys trenta, especialment en els convulsos anys de la guerra civil.