Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Impacte fisiològic de la cirurgia endoscòpica transluminal a través d’orificis naturals (NOTES) utilitzant diferents vies d’accés: estudi comparatiu en un model porcí

Carlos Guarner Argente

  • L’aparició de la cirurgia mínimament invasiva ha revolucionat el camp de la cirurgia abdominal. El cirurgians intenten minimitzar el dany produït per les grans incisions de la cirurgia oberta mitjançant la tecnologia endoscòpica. D’altra banda, els endoscopistes tenen la possibilitat de realitzar teràpies cada cop més agressives i que substitueixen, en molts casos, la necessitat de cirurgia El paradigma de la cirurgia combinada amb l’endoscòpia és la cirurgia endoscòpica transluminal a través d’orificis naturals (NOTES, de l’anglès Natural Orifice Transluminal Endoscopic Surgery). Aquest procediment híbrid utilitza la tecnologia de l’endoscòpia flexible per realitzar cirurgia aprofitant els orificis naturals del cos i, per tant, sense necessitat d’incisions externes. Tot i això, abans de la seva implementació en humans, aquesta nova tècnica ha de demostrar que és segura i que ofereix avantatges reals pels pacients. Un dels potencials beneficis de la NOTES és la possibilitat de reduir l’estrès fisiològic que té qualsevol cirurgia. Tot i això, no es tracta en realitat d’una cirurgia sense incisions, sinó que es canvien les incisions de la pell per incisions a les vísceres. Això podria tenir unes conseqüències més perjudicials que les esperades a causa del pas mantingut de fluids intestinals, àcid gàstric, bilis o patògens entèrics a través de les viscerotomies, que podria tenir un elevat impacte inflamatori i, fins i tot, associar-se a més risc d’infeccions. Per aquests motius vam dur a terme un estudi que avalués l’impacte de la NOTES a través de les diferents vies d’accés a la cavitat peritoneal, és a dir, estómac, recte i vagina, i que el compares amb la laparoscòpia convencional. Quaranta animals d’un model porcí es van randomitzar en quatre grups, realitzant una peritoneoscòpia de 30 minuts, bé per laparoscòpia o bé per un dels diferents accessos NOTES (10 animals per grup). El principal objectiu del projecte va ser avaluar l’impacte fisiològic de cada tècnica amb les mostres de sang recollides durant el procediment i durant les dues setmanes posteriors. Una manera de quantificar aquest impacte és a través de la determinació de citocines o d’interleucines. Es va produir un augment dels nivells de TNF? a les 2 hores post-cirurgia en tots els grups respecte del basal. Els nivells basals i post-quirúrgics de TNF? no van ser diferents entre els quatre grups d’estudi. A l’avaluar els nivells de TNF? en sang com a diferència respecte els valors basals, els nivells en el grup NOTES transvaginal van ser els més baixos de tots els grups i inferiors de forma estadísticament significativa a les 2 i 8 hores respecte al grup NOTES transrectal. De tot això es pot concloure que l’impacte fisiològic de la peritoneoscòpia realitzada per NOTES en qualsevol dels accessos estudiats, avaluat mitjançant la resposta de TNF?, és comparable al de la laparoscòpia. Tot i això, l’accés transvaginal podria tenir un impacte fisiològic inferior, com a mínim respecte a l’accés transrectal. Com a segon objectiu vam avaluar l’aparició d’infeccions mitjançant cultius i seguiment clínic en el post-operatori. No es van observar diferencies rellevants entre els grups, pel que es pot concloure que els diferents accessos NOTES semblen comparables a la laparoscòpia en termes d’episodis infecciosos amb repercussió clínica. A més vam avaluar dos sistemes de sutura endoscòpic en desenvolupament: el Brace Bar pel tancament transgàstric i el Padlock-G pel transcolònic. Per últim, els resultats tècnics dels procediments van mostrar un temps quirúrgic superior en tots els grups de NOTES, principalment a causa del temps d’incisió i/o de sutura. D’altra banda, la pressió mitjana del pneumoperitoni va ser inferior en tots els grups NOTES. No es van observar diferències en l’aparició de complicacions quirúrgiques intraoperatòries ni postoperatòries.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus