Resumen de Essays on inequality and intergenerational mobility
En aquesta tesi s'analitza com les desigualtats econòmiques sorgeixen i persisteixen. La desigualtat ha augmentat en el món desenvolupat durant les últimes dècades. La tesi no només es centra en la desigualtat de resultats ja que estudia, sobretot, la desigualtat d'oportunitats. Una gran part de la desigualtat d'ingressos és consequ?ència de la desigualtat en resultats educatius. Per tant, és important entendre en quines etapes educatives s'eixamplen les diferències i si l'accés a l'educació és diferent per als diversos segments de la població. També és essencial preguntar-se si l'educació per si sola pot igualar la societat o si la discriminació pot ser també un factor explicatiu important. En el primer capítol, investigo per què els països amb una desigualtat d’ingressos alta tenen una baixa mobilitat social entre generacions. Estudio aquesta relació en un model dinàstic de generacions solapades en què els pares poden invertir en l’educació escolar i universitària dels fills. Un augment en la prima de la universitat es tradueix en un augment dels incentius per invertir en l'educació primària i secundària a causa de les complementarietats dinàmiques entre l'educació inicial i superior. L'educació pública podria mitigar la relació entre la desigualtat i la mobilitat intergeneracional. No obstant, la despesa pública en educació es correlaciona negativament amb la desigualtat. Puc replicar aquesta relació endogeneïzant polítiques d'educació a través de la votació probabilística, considerant que la participació electoral està esbiaixada cap a la gent amb més educació. El model es calibra als Estats Units (EUA) com a economia de referència, la qual presenta una alta desigualtat i baixa mobilitat. Els experiments que comparen els EUA amb altres països de l'OCDE demostren que les característiques de l'educació terciària poden explicar dos terços de les diferències en desigualtat. Els patrons de participació electoral entre països expliquen gairebé una quarta part de les diferències en desigualtat i mobilitat. Un exercici contrafactual dels EUA suggereix que el vot obligatori podria fomentar la mobilitat intergeneracional. En el segon capítol, investigo per què la mobilitat d'ingressos intergeneracional és menor en els països on les dones tenen menys probabilitats de treballar i la despesa en educació preescolar pública és més baixa. Si menys dones treballen, llavors més mares són a casa amb els seus fills proporcionant un canal directe de transmissió d'habilitats. Faig servir un model dinàstic de generacions solapades que està calibrat als EUA. Les diferències en les despeses preescolars públiques de mitjana expliquen el 17% de les diferències en mobilitat intergeneracional entre els EUA i 15 països de l'OCDE i expliquen el 22% de la variació. En el tercer capítol, conjuntament amb Rajesh Ramachandran, es presenta un model en què la memòria col·lectiva de la discriminació del passat pot causar fallades de coordinació. Aquest tipus de discriminació pot sorgir per a les activitats que requereixen la participació de més d'un individu per al procés de producció. El model mostra com pot persistir la discriminació per sempre, fins i tot quan la capacitat dels individus és perfectament observable, el gust per la discriminació ha desaparegut així com l’absència de normes socials discriminatòries. Les persones sense una preferència per la discriminació, discriminen racionalment en equilibri impulsades per la creença sobre les accions discriminatòries per part dels altres. El model prediu una participació més baixa i major cost d'establir vincles per al grup discriminat en equilibri. Empíricament, s'analitzen les diferències entre negres i blancs en termes d'autoocupació als EUA. Es demostra que els negres tenen menors taxes de participació i que les creences sobre la discriminació són un factor significatiu en l'explicació de les taxes d'autoocupació més baixes dels negres als EUA.
