L'interès actual per temes relacionats amb l'aprenentatge i el desenvolupament ciutadà no és accidental. El baix nivell d'"implicació" dels ciutadans fa tremolar les bases del sistema democràtic, i això és objecte de preocupació en diversos camps del coneixement. L'aprenentatge a través de la participació ciutadana està relacionat amb les ciències de l'Administració en diferents aspectes. L'aspecte de gestió es pot identificar en l'administració del propi govern; l'aspecte de l'aprenentatge organitzacional es troba en els estudis sobre les característiques dels contextos que creen un clima d'aprenentatge, cosa que promou el desenvolupament. La comprensió d'aquests aspectes a través de l'epistemologia proposada, la teoria crítica, aporta nous coneixements a la ciència administrativa. La teoria crítica assumeix l'interès de l'emancipació de la ciència, és a dir, l'acció humana i social hauria de ser orientada per la bondat, la humanitat i la racionalitat. En coherència amb aquesta orientació i amb el nivell individual d'anàlisi, la tesi considera dos marcs teòrics: les psicologies humanista i existencialista. En conseqüència, la recerca fenomenològica és el mètode de recerca. Aquest mètode permet respondre a les preguntes de recerca: "si" s'aprèn, "què" s'aprèn, "quines" eines de gestió s'utilitzen, "com" s'utilitzen i "per què" el que s'aprèn s'aprèn. Aquesta particular comprensió epistemològica i el mètode que en resulta suggereixen utilitzar eines metodològiques convergents o de bricolatge. Les eines metodològiques que suporten el bricolatge són: observacions, entrevistes i focus groups com a font de dades primàries, i la revisió de la documentació com a dades secundàries. S'analitza que els pressupòsits participatius són subaccions de l'acció democràtica formats per intencions, plans i actes representats per diverses pràctiques de recursos humans. A més, s'entén que les característiques participatives del diàleg entre iguals, del respecte envers opinions divergents, de presa de decisions per consens en les reunions de grup successives, entre d'altres, fomenten l'autoreflexió sobre les lleis del funcionament social i individual, la qual canvia l'estat de no-reflexió de la consciència cap a un nou estat i, d'aquesta manera, s'esdevé l'aprenentatge ciutadà.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados