Josep Carner i el postsimbolisme

• Autores: Jordi Marrugat Domènech
• Directores de la Tesis: Josep Maria Balaguer Sancho (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Murgades i Barceló (presid.), Jaume Aulet Amela (secret.), Marcel Ortín (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historias por especialidades
      • Historia de la literatura
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • El terme «postsimbolisme» es refereix a dues realitats culturals. La primera, un període literari europeu que abasta, aproximadament, de finals del segle XIX als anys trenta del segle XX. La segona, una poètica o concepció comuna de la poesia desenvolupada a l¿Europa del segle XX. Aquest segon significat del terme, però, ha esdevingut molt confús en la bibliografia existent i avui resulta pràcticament impossible aclarir-ne els límits, la funció i el sentit. Partint d¿aquestes nocions i la problemàtica en què han desembocat, "Josep Carner i el postsimbolisme" proposa dues hipòtesis de treball. La primera: que l¿ús del terme «postsimbolisme» o «poètica postsimbolista» per englobar una concepció de la poesia comuna a diversos poetes contemporanis resulta útil a la historiografia literària perquè respon a una realitat cultural existent; i que, per tant, cal clarificar-lo, delimitar-lo i definir-lo amb precisió. La segona: que un dels primers poetes europeus a presentar plenament desenvolupades les concepcions poètiques postsimbolistes fou Josep Carner. Per tal de demostrar-ho, es fa una exposició dividida en dues parts. La primera presenta una definició i caracterització sistemàtiques de la poètica postsimbolista. Es mostra com diversos poetes europeus escriuen a partir d¿una concepció comuna de la poesia, d¿arrel simbolista però oposada al simbolisme en molts dels seus aspectes. Per això resulta pertinent aplicar-li el nom de «postsimbolisme». S¿estudia la història d¿aquest terme; se¿n dona una definició precisa i una nòmina ¿no restrictiva ni definitivament closa¿ d¿obres i d¿autors; i és caracteritzat històricament en relació als diversos textos i contextos a través dels quals es desenvolupà. La segona part ressegueix l¿evolució poètica de Carner fins a l¿establiment definitiu d¿aquestes nocions pròpies de la poètica postsimbolista, l¿any 1914. S¿analitza com, des dels inicis de la seva trajectòria, amb una clara voluntat d¿adaptar el gènere poètic a la societat moderna, Carner va desenvolupar moltes idees sobre la poesia entre les quals anaren perfilant-se les postsimbolistes. Es repassen les seves reaccions antisimbolistes durant el període de crisi dels valors simbolistes (1895-1914). Tot seguit, es ressegueix la sèrie de «Rims de l¿hora», poemes apareguts a "La Veu de Catalunya" a partir de 1911 en els quals Carner adequa el gènere a la modernitat. Com a punt neuràlgic d¿aquesta evolució, s¿ofereix una lectura detallada dels dos llibres que publicà el 1914, "Auques i Ventalls" i "La paraula en el vent", primera obra plenament postsimbolista. Finalment, es demostra la continuïtat de les nocions poètiques postsimbolistes en la resta de l¿obra de Carner.