Aquesta tesi té per objectiu analitzar i comprendre la capacitat de Ferrer Saiol com a traductor de l’Opus agriculturae de Pal•ladi. D’aquesta traducció, redactada pels volts del 1385, en conservem dos exemplars posteriors, un en català (València, Biblioteca Municipal Serrano Morales, 6437) i un en castellà (Madrid, Biblioteca Nacional de España, 10211), que ens ajuden a entendre fins a quin punt Saiol comprèn l’obra llatina i de quines fonts disposava per al seu treball. Dividim aquest estudi en tres seccions. La primera versa sobre la difusió de l’Opus agriculturae durant l’Edat Mitjana i el Primer Renaixement. Incloem la pervivència de l’obra pal•ladiana a la Corona d’Aragó i la traducció del protonotari Ferrer Saiol. En la segona secció analitzem els dos testimonis conservats i la seva filiació; examinem les fonts llatines emprades per Ferrer; i realitzem una anàlisi del tresor lexicogràfic, morfològic i sintàctic, nucli del nostre estudi. La tercera és una edició del llibre primer de l’Opus agriculturae en què incloem el text llatí canònic i les dues versions iberorromàniques.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados