La traducció catalana medieval de les dècades de Titus Livi. Edició del llibre I

• Autores: Montserrat Ferrer Santanach
• Directores de la Tesis: Josep Pujol i Gómez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Lola Badia Pàmies (presid.), Jorge García López (secret.), Barry Paul Taylor (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Filología
    • Historias por especialidades
      • Historia de la literatura
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Aquesta tesi estudia la traducció catalana de les Dècades de Titus Livi conservada al manuscrit Harley 4893 de la British Library, que data de finals del segle XIV o primers anys del XV. La traducció catalana, feta a partir de la versió francesa realitzada pel benedictí Pierre Bersuire per encàrrec del rei Joan II de França entre 1354 i 1358, s'ha transmès anònima, sense data i incompleta. L'estudi de la traducció comprèn dues parts: l'estudi històric i l'estudi textual. El primer ressegueix la presència de Livi a la Corona d'Aragó, en quin ambient circulava i de quina manera es llegia, i situa la traducció catalana en un entorn i en un moment determinats: la cort de l'infant Joan d'Aragó poc després de 1383. El segon se centra en l'estudi textual, des de la transmissió manuscrita de la versió francesa de Bersuire (i.e. la font de la traducció) fins a l'únic testimoni conservat del Livi català (descripció del manuscrit i anàlisi detallat de les nombroses correccions). La filiació de la traducció catalana amb els testimonis conservats de la versió francesa de Bersuire mostra la gran proximitat entre el text català i un manuscrit francès que havia pertangut al duc Joan de Berry (Ginebra, Bibliothèque Publique, Fr. 77), a qui l'infant Joan d'Aragó havia demanat el text francès el 1383. Els resultats de l'anàlisi textual junt amb la documentació conservada i l'estudi del context històric conclouen, doncs, que la traducció catalana de les Dècades es va fer poc després d'aquesta data a l'entorn de Joan d'Aragó i que l'exemplar francès que es va traduir procedia de la cort del duc de Berry. Tot i que només s'han conservat set llibres de la primera dècada (Bersuire va traduir les dècades primera, tercera i quarta, totes les que es coneixien al segle XIV), la traducció catalana de les Dècades era més completa: va existir una traducció catalana de la tercera dècada, la mateixa que la conservada o una altra. Segueix l'estudi l'edició crítica del llibre I de la traducció catalana de les Dècades, acarada amb el text francès del manuscrit de Ginebra. El llibre I és peculiar: el text conté una immensa quantitat d'errors que provenen de la font francesa i que dificulten la lectura, cosa que no passa amb els altres sis llibres conservats. Aquests errors plantegen uns problemes específics a l'hora de fixar el text i d'establir els criteris d'edició. En apèndix, s'editen fragments dels altres llibres (II-VII) i el glossari sencer, així com el fragment d'una crònica universal catalana de 1425 inèdita (Barcelona, Biblioteca Universitària, ms. 80) que té com a font un passatge de la traducció catalana de les Dècades.