Hölderlin i l'esperit en Píndar

• Autores: Eulàlia Blay Montmany
• Directores de la Tesis: Felipe Martínez Marzoa (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Arturo Leyte Coello (presid.), Carles Miralles Solá (secret.), Claudia Kalász (voc.)
• Materias:
  • Filosofía
    • Antropología filosófica
      • Estética
      • Hermenéutica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • El propòsit d'aquesta investigació és mostrar com la caracterització del poètic ha de passar necessàriament per la qüestió Grècia–––modernitat, i com tal qüestió ajuda a aclarir les mútues implicacions del poètic amb la qüestió del ser i el caràcter històric. Per tal de fer-ho s'atén a l'obra de diferents poetes, tenint com a punt de partida els “assajos d'Homburg” de Friedrich Hölderlin, potser el primer en formular la radical diferència Grècia ––– modernitat, i contrastant-los amb la tasca poètica de Píndar i amb l'obra de Paul Celan. La investigació es du a terme assumint la crítica de Szondi al procedir tant de la filologia, com, molt particularment en el nostre cas, de l'hermenèutica filosòfica, advertint dels perills de veure el poema en la historia i no, tal com exigeix Szondi, la historia en el poema. A més es fa entenent “la història” no en el sentit d'una successió d'èpoques que sorgeixen i s'enfonsen, sinó, en consonància amb el que defensa Martínez Marzoa, en el sentit de l'únic moviment de sorgir i pèrdua de Grècia, interpretant, aleshores, el que ve després en relació amb aquest esdeveniment. Hölderlin formula una teoria dels gèneres poètics en els “assajos d'Homburg”. Malgrat el seu caràcter fragmentari, ens ha semblat que aquells que s'orienten cap als poemes grecs acaben tancant-se en una interpretació consistent molt il•luminadora del que és Grècia o la seva poesia, en la mesura que constitueix un sistema que caracteritza i diferencia els tres gèneres principals (épos, mélos i tragèdia) fent-los participar d'una estructura comuna, i ho fa de tal manera que admeten només una ordenació, aconseguint amb això donar compte tant del que és el poètic a Grècia, com del mode de ser que cada gènere comporta, i, també, de la història o del temps que és l'esdevenir i perdre's de Grècia. En la primera part de la investigació s'analitza la utilitat de la teoria hölderliniana dels gèneres poètics grecs a l'hora d'interpretar la poesia grega, i molt especialment de llegir Píndar, utilitat que sembla provenir del fet que els poemes grecs participin d'una empresa comuna consistent en l'explicitació d'en què consisteix ser, amb la qual cosa mouen el ser (i.e. el cercle dels gèneres). En la part central del treball s'interpreta el text de Hölderlin titulat “Über die Verfahrungsweise des poetischen Geistes”, en el qual l'autor sembla assajar una poètica que serveixi per al poema en general i per al modern en particular, i es constata, en les dificultats que es van plantejant amb la necessitat d'establir sempre una nova contraposició, certa impotència en aquesta pretensió. Tal impossibilitat sembla respondre al fet que el poema modern ja no participa de cap gran projecte comú, ja no mou la història, quedant-li només el paper de reconèixer l'alteritat respecte el moment en què això es donava i el ser-ne una certa perspectiva, un cert recollir la història. L'alteritat del poema modern respecte Grècia, solidària de l'alteritat respecte la validesa, és clau en tota la poesia moderna i marca l'evolució del poema “avui” que trobem en l'anàlisi d'”El meridià” de Paul Celan. En aquest discurs constatem la conflictiva relació que té el poema amb el seu caràcter marginal, i la possibilitat de, si no superar, almenys assumir aquesta situació essent donació a... i interpretació de... un singular, una data. Per a això li caldrà assolir una individuació radical, però sense abandonar del tot els límits que li marca el llenguatge, essent així una determinada perspectiva sobre la història del ser i, alhora, quelcom a interpretar.