Resumen de Genòmica comparada a l’origen dels metazous = Comparative genomics at the origins of Metazoa
Alexandre De Mendoza Soler
La transició evolutiva que va donar lloc als animals o metazous és una de les grans qüestions de la biologia evolutiva. Els animals tenen un procés de desenvolupament molt complex, en el qual molts gens controlen que una cèl•lula es converteixi en un ens multicel•lular. Aquests són els gens del desenvolupament, comuns a animals tan llunyans com els corals i els humans. Anàlisis genòmics primerencs van establir que aquests gens eren únics dels animals, ja que no es trobaven en espècies unicel•lulars. Però recents anàlisis filogenètics basats en dades moleculars han mostrat que hi ha certs llinatges de protists unicel•lulars molt estretament emparentats amb els animals. La seqüenciació del genoma del coanoflagel•lat Monosiga brevicollis, pertanyent al grup taxonòmic més proper als animals, va reportar moltes sorpreses, com la presencia de Cadherines, proteïnes claus en l’adhesió cel•lular als animals. El nostre laboratori està involucrat en la iniciativa UNICORN, on s’han seqüenciat més genomes d’espècies també emparentades als animals. Entre aquestes, hi destaca l’ameba Capsaspora owczarzaki, membre dels filasteris, que filogenèticament cau com a grup germà de coanoflagel•lats i animals. El genoma d’aquesta espècie ens ha aportat moltes dades noves sobre l’evolució dels gens del desenvolupament. Gens involucrats en l’adhesió cel•lular, com son les MAGUK o les Integrines es troben al genoma d’aquesta espècie. També hem analitzat els gens importants en el procés de diferenciació cel•lular, ja que aquest és bàsic per a la morfogènesis i la formació de tipus cel•lulars específics de teixits. Entre aquests, els factors de transcripció en son un grup clau. El nostre anàlisis a C. owczarzaki ens ha revelat que molts dels factors de transcripció que es creien únics d’animals de fet tenen orígens molt més antics, ja presents als ancestres unicel•lulars. També hem trobat vies de senyalització claus del desenvolupament presents en el genomes dels holozous unicel•lulars, com serien les tirosina cinases i els receptors associats a proteïnes G (GPCR). Tot plegat hem descobert que la pre-història animal va ser molt més complexa de l’esperat a nivell de contingut genòmic, i que la transició a la multicelul•lartiat va implicar la co-opció de moltes d’aquestes eines ancestrals en noves funcions associades al desenvolupament i no només guany de gens nous.
