El Sofriment Vicari en Graham Greene i en els Escriptors Francesos del Catholic Revival
- Autores: Salvador Bruna Reverter
- Directores de la Tesis: Sílvia Coll-Vinent Puig (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Berga (presid.), Ignasi Roviró i Alemany (secret.), Carles Lluch Fernández (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
El Catholic revival a Europa, al qual pertanyen autors francesos com Barbey, Bloy, Huysmans, Péguy, Claudel, Bernanos i Mauriac, va ser originàriament una literatura neoromántica i decadentista, directament oposada a la primacia de la filosofia de la Il•lustració i a la doctrina antireligiosa de la Revolució francesa. Aquests escriptors empraren hàbilment la novel•la catòlica per contrarestar el pensament positivista i per mostrar que el catolicisme era una alternativa filosòfica, política i artística a la davallada religiosa dels temps moderns.. Graham Greene emfasitzà els temes de la novel•la catòlica francesa, descrits per David Lodge: la idea del pecador en el cor de la Cristiandat, la crítica del materialisme, la caça incansable de l’ànima esgarriada per part de Déu i la substitució mística o sofriment vicari. Aquest últim tema, totalment contrari a la saviesa de l’humanisme racionalista que intenta resoldre tots els problemes sense Déu, suposa sempre l’existència d’un món malmès per la caiguda de l’home, on el mal només pot ser vençut adreçant-se a l’Invisible a través del que és visible. De fet, no és infreqüent que l’argument de les novel•les catòliques desenvolupi ortodoxament la transferència del sofriment que fa una persona per salvar una altra, en virtut de la participació en la substitució mística de Crist a la creu. Tanmateix, Greene volgué dur aquesta idea a l’extrem, forçant-la fins a les últimes possibilitats dramàtiques; per això, aportà una nova veu a les tècniques de la ficció catòlica: una veu de dubte, de controvèrsia i d’ironia, que bandeja la certesa i la creença en els mitjans eficaços que menen inevitablement a la salvació o a la damnació. Aquesta tesi examina el sofriment vicari en l’obra de Greene, que esdevé més heterodox que les dels autors francesos. Els herois reticents i marginats de les seves novel•les, malgrat la manca aparent d’imaginació, emoció i disponibilitat interior que sembla paralitzar-los –com, per exemple, Rose en Brighton Rock, del capellà en The Power and the Glory, el dissortat Scobie de Heart of the Matter, Sarah en The End of the Affair i fins i tot Querry en A Burnt-Out Case–, acompleixen de sobte uns actes sublims de compassió. Accepten lliurament oferir la vida, la fe, la pau, l’amor o la salvació eterna a canvi d’evitar mals físics i espirituals a uns altres personatges, tan pobres i desarrelats com ells mateixos. En aquest sentit, el sofriment vicari en la ficció de Greene mira de posar a prova literàriament “l’espantosa raresa de la misericòrdia de Déu”.
