Desenvolupament de noves estratègies de diagnòstic molecular aplicades a la prevenció de la trombocitopènia fetal/neonatal al·loimmune

• Autores: Eulàlia Freixa Puig
• Directores de la Tesis: Nuria Nogués Galvez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Parra (presid.), Maria Rosa Julià Benique (secret.), Carles Giménez Sevilla (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Inmunología
    • Biología molecular
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • La trombocitopènia fetal/neonatal al·loimmune (TFNA) és la causa més comú de trombocitopènia greu en el nounat. Aquest quadre clínic es produeix per l’acció d’un al·loanticòs matern de tipus IgG que reacciona contra un antigen plaquetar específic (HPA), heretat del pare, que està present en les plaquetes fetals provocant la destrucció d’aquestes. En la població caucàsica, l’al·loimmunització enfront l’antigen HPA-1a és la causa del 85% dels casos de TFNA diagnosticats. Tot i que es tracta d’un quadre relativament poc frequ?ent (1 afecte de cada 1000-2000 naixements), la TFNA presenta complicacions greus en un percentatge significatiu de casos, sent la complicació més greu l’hemorràgia intracranial. Les gestants de risc s’identifiquen majoritàriament quan ja han tingut complicacions en l’embaràs i/o un fill afecte anterior, ja que de rutina no es realitza un control antenatal per detectar anticossos antiplaquetars ni per tipificar els sistemes antigènics de plaquetes en les gestants. En el cas de dones HPA-1a negatiu sensibilitzades per aquest antigen, el coneixement del genotip HPA-1 fetal en gestacions subsegu?ents és molt important per determinar si el fetus es troba en risc de TFNA i per fer un bon maneig adequat d’aquestes gestacions. En aquest treball s’ha posat a punt una estratègia per la determinació del genotip HPA-1 fetal en gestants HPA-1a negatiu mitjançant una aproximació no invasiva, que permetria evitar l’ús de les actuals tècniques invasives disponibles pel genotipatge HPA-1a fetal i els riscos associats que comporten, tant pel fetus com pel possible increment de la sensibilització materna. Aquesta estratègia consisteix en la detecció d’un únic SNP responsable del polimorfisme HPA-1a/1b a partir de l’ADN fetal circulant en plasma matern, tenint en compte les dificultats tècniques que això suposa per la baixa proporció d’ADN fetal present en plasma matern. Per complementar aquesta estratègia i evidenciar la presència d’ADN fetal s’ha utilitzat l’amplificació d’una sequ?ència corresponent al promotor d’un gen supressor de tumors (RASSF1A) que conté diferències epigenètiques entre l’ADN matern i l’ADN fetal proporcionant així un possible marcador d’ADN fetal universal. Atesos als avenços tecnològics dels darrers anys que permeten detectar mutacions, fins i tot puntuals, a partir d’una sola cèl·lula i la consegu?ent aplicació d’aquestes tècniques en el context del diagnòstic preimplantacional de malalties monogèniques s’ha abordat també en aquest treball el disseny d’un protocol de DGP aplicat a la prevenció de la TFNA. El desenvolupament d’aquest protocol i la seva validació permet oferir una alternativa més a les parelles amb antecedents de TFNA greu i un alt risc de recurrència d’aquest quadre clínic, tot i que només en els casos en que el pare sigui heterozigot HPA-1a1b. En aquest context, s’ha posat a punt un protocol pel genotipatge HPA-1 a partir d’un únic blastòmer biopsiat d’embrions obtinguts per fecundació in vitro amb la finalitat de detectar i transferir només aquells que siguin HPA-1a negatiu, evitant així la incompatibilitat fetomaterna per l’antigen HPA-1a.