Estudi de 4E-BP1 i la seva regulació en càncer de mama

• Autores: Berta Pons López
• Directores de la Tesis: Gemma Armengol Rosell (dir. tes.), Santiago Ramón y Cajal Agüeras (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Xavier Comella i Carnicé (presid.), Ricardo Sánchez Prieto (secret.), Felix Bonilla Velasco (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Proteínas
  • Ciencias de la vida
    • Biología celular
    • Biología molecular
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Nombroses malalties presenten alteracions en el procés de traducció de proteïnes; això ha fet que en els darrers anys incrementi la recerca sobre els mecanismes que regulen l’expressió gènica dels organismes a nivell traduccional. Donat que el procés de traducció és elevadament costós des del punt de vista energètic, les cèl·lules mantenen molt regulat el pas d’iniciació de la síntesi de proteïnes. 4E-BP1 és una proteïna que juga una paper important en la regulació de la síntesi proteïca. Mitjançant la unió al factor d’iniciació eIF4E, impedeix la formació del complex eIF4F inhibint així la síntesi de proteïnes. La unió de 4E-BP1 a l’eIF4E es regula per fosforilació, quan 4E-BP1 és hiperfosforilat allibera el factor d’iniciació eIF4E i es pot donar la traducció de proteïnes. Són molts els estudis fets sobre 4E-BP1 i en els darrers anys se l’ha relacionat amb diversos tipus de càncer, on s’ha vist que es troba sobreexpressat, sobretot en la seva forma fosforilada. En aquest estudi es va estudiar una sèrie de 96 tumors de mama on es va veure que nivells elevats de proteïna total de 4E-BP1 i la seva forma fosforilada, p-4E-BP1, es troben associats amb el grau de malignitat del tumor en càncer de mama. A més a més, la ràtio de p-4E-BP1:4E-BP1 total correlacionava significativament amb la presència de metàstasi en els nòduls limfàtics. També es va estudiar in vitro, els efectes bioquímics, moleculars i biològics de la sobreexpressió de 4E-BP1, així com d’una forma mutant de 4E-BP1 que no es pot fosforilar. Amb aquests resultats es va constatar que la sobreexpressió d’aquesta proteïna provocava una parada del creixement cel·lular, almenys en alguns tipus cel·lulars. Aquests resultats també es van confirmar en experiments in vivo on es va veure que la sobreexpressió de 4E-BP1 suprimia la tumorogènesi. Finalment, per mitjà de l’estudi de noves quinases candidates a fosforilar 4E-BP1 es va veure que 4E-BP1 es pot regular a través de diverses vies de senyalització cel·lular. Amb aquests resultats proposem que p4E-BP1 podria ser un factor clau candidat per establir el pronòstic en càncer de mama. A més a més, la regulació de la síntesi proteica, a través de la inhibició de la fosforilació de 4E-BP1, podria evitar la proliferació de les cèl·lules tumorals, almenys en alguns tipus cel·lulars. Proposem 4E-BP1 com a factor clau on convergeixen les principals vies de senyalització que es troben alterades en càncer i podria ser considerada com a possible proteïna diana en futures teràpies contra el càncer.