Resumen de Detecció d'arbovirus en vectors a Espanya
Carlos Aranda Pallero
Entre els anys 2001 i 2005 es van capturar i analitzar 72.895 femelles de mosquits (Diptera: Culicidae) i 6.871 de flebòtoms (Diptera: Psychodidae) en les estacions d'abundància amb l'objectiu de detectar la presència de genoma d'arbovirus en diferents àrees d'Espanya, en especial en zones humides. L'estudi forma part d'un de més general que tracta de la transmissió d'arbovirus en quatre dels aiguamolls més importants d'Espanya que es troben a Girona, Barcelona, Tarragona i Huelva.Els insectes es van recollir amb esquer humà, amb trampes de CO2 i amb trampes CDC i es van agrupar en pools segons la data de captura, la localitat i l'espècie. Pel que fa als flebòtoms, les mostres es van obtenir a partir del 2002 a Barcelona i Huelva i es van identificar com a subfamília.Els culícids es van agrupar en 4.723 pools i pertanyien a 20 espècies dels gèneres Anopheles, Aedes, Ochlerotatus, Culex, Culiseta, Coquillettidia i Uranotaenia i els flebòtoms es van agrupar en 236 pools com a tals.Mentre es duia a terme l'estudi, es va detectar el mosquit invasor -Aedes (Stegomyia) albopictus (Skuse)- per primera vegada a Espanya, concretament a Sant Cugat del Vallès, durant l'estiu del 2004. Mitjançant inspeccions immediatament posteriors es va comprovar l'existència d'importants poblacions a la zona, i se'n va confirmar l'establiment. Aquesta és la primera notificació de l'espècie esmentada a la península Ibèrica. Es van analitzar totes les femelles capturades posteriorment a l'àrea d'estudi.L'espècie de culícid més abundant va ser Ochlerotatus caspius (40,9 %), seguida de Culex pipiens (32,3 %), Culex theileri (10,9 %), Anopheles atroparvus (6,6 %), i Culex modestus (4,6 %).Es van analitzar homogenats dels vectors per detectar directament ARN d'arbovirus dels gèneres Alphavirus, Flavivirus i Phlebovirus. No s'ha trobat ARN d'arbovirus patògens coneguts. En el cas dels mosquits, 111 pools van ser positius a Flavivirus, l'únic gènere detectat en aquest grup taxonòmic. Les seqüències de Flavivirus identificades són diferents de qualsevol Flavivirus de mosquit conegut i majoritàriament properes al virus Kamiti River (KRV) o al virus cell fusing agent (CFA), excepte en dos pools d'Andalusia que es troben properes al grup de virus transmesos per artròpodes. Per a totes les zones i espècies, es va calcular l'estimació del màxim de versemblança de la taxa d'infecció o the maximum likelihood estimation infection rate (MLE). Ae. albopictus tingué la MLE més alta, de 47,14, seguida per Aedes vexans amb 43,67 en el conjunt de l'àrea d'estudi. Per sota d'aquestes espècies hi havia Culiseta annulata, amb 36,00. Les espècies més abundants, Oc. caspius i Cx. pipiens, va obtenir valors MLE baixos (0,94 i 0,38 respectivament) en el conjunt de tota l'àrea.En el cas dels flebòtoms, 10 pools (9 dels quals de Barcelona) van donar positiu a Flavivirus semblants a Culex Flavivirus (CxFV). És la primera vegada que es troba genoma d'aquest gènere en flebòtoms de fora de l'Àfrica. En 8 pools de Barcelona es va trobar un Phlebovirus similar al complex Nàpols i al virus Massilia.Cal assenyalar que en el cas d'alguns mosquits, en especial en mostres dels gèneres Aedes i Ochlerotatus, el genoma detectat probablement eren seqüències d'ADN integrades en el genoma dels mosquits. Aquest fet l'han observat recentment altres autors.El 2006, seguint amb la campanya de detecció d'arbovirus, es va trobar, entre 436 pools dels aiguamolls de Catalunya i 9 espècies de mosquit, un de positiu a un Flavivirus identificat com a virus Usutu (USUV) en un pool de 3 Cx. pipiens obtingut a Viladecans (Barcelona). Les dades d'homologia van mostrar que la soca espanyola pertanyia a l'USUV però que era més propera a mostres africanes d'USUV que a les obtingudes a Europa central.
