Resumen de Anàlisi completa d'aneuploïdies d'origen femení i de malalties monogèniques en embrions: el diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor (DF-PGD)
El Diagnòstic Genètic Preimplantacional (o DGP) és un conjunt de metodologies, que s'apliquen en el transcurs d'un cicle de reproducció assistida, i que permeten la selecció d'embrions sans en parelles afectes de malalties genètiques hereditàries com la fibrosi quística o l'hemofília, entre moltes altres.A més, també s'utilitza per realitzar un cribatge d'alteracions cromosòmiques (o aneuploïdies) que puguin afectar l'embrió, ja que s'ha evidenciat que aquestes són molt abundants en avortaments. S'ha postulat que una selecció positiva dels embrions lliures de aneuploïdies (és a dir, euploides) hauria d'augmentar la taxa d'embaràs dels embrions transferits al pacient. Publicacions recents, però, han demostrat que encara que es seleccionin els embrions euploides, la taxa d'embaràs no millora significativament, essent al voltant del 13%, mentre que en pacients als quals no s'aplica el DGP és del 30%. Un dels motius per aquest reduït èxit bé pot ser la tècnica utilitzada per realitzar el cribatge de aneuploïdies, la FISH, que limita l'estudi a només nou dels 23 cromosomes de l'embrió, quedant doncs més de la meitat sense diagnosticar. Per tant, els embrions que es transfereixen com euploides utilitzant la FISH poden contenir aneuploïdies per a qualsevol dels cromosomes restants no analitzats, fet que implica que l'embrió no implanti o que no generi un embaràs viable. Alternativament a la FISH, existeix la CGH que permet la detecció de tots els 23 cromosomes de l'embrió. La CGH s'ha aplicat prèviament en el DGP, però té l'inconvenient del temps necessari per realitzar la metodologia, que és de tres dies i que implica que no hi ha prou temps per diagnosticar els embrions abans de transferir-los a la pacient. Així doncs, els embrions s'han de congelar a l'espera d'obtenir els resultats de la CGH, per a ser transferits els que siguin euploides en un altre cicle de reproducció assistida. Aquest procés té apart de la desavantatge de les molèsties que implica la necessitat d'aplicar dos cicles de reproducció assistida contigus a la pacient, el fet que entre el 20-40% dels embrions no sobreviuen al procés de congelació / descongelació. Això pot suposar que encara que un embrió hagi estat diagnosticat com euploide per a tots els cromosomes mitjançant CGH, no es pugui arribar a transferir degut a no sobreviure a la congelació / descongelació. Per tal de solucionar aquestes desavantatges, una proposta metodològica alternativa és analitzar indirectament el ovòcit mitjançant estudi del corresponent 1er corpuscle polar (1CP). Amb aquesta alternativa, consistent en biopsiar el 1CP a després de la fecundació (o Dia 0), es disposa de fins a 4 dies per obtenir el resultat de la CGH. Això possibilita poder transferir en el mateix cicle de reproducció assistida els embrions derivats d'oòcits potencialment euploides, sense necessitat de congelar i descongelar. Aquesta proposta té el desavantatge, de quedar fora d'anàlisi les anomalies cromosòmiques d'origen masculí o les produïdes en el propi embrió durant les primeres divisions. Malgrat aquesta limitació, i atès que el 80% de les aneuploïdies l'embrió s'originen en l'ovòcit, l'anàlisi amb CGH de l'ovòcit permet detectar la majoria d'embrions aneuploides. Per això aquesta aproximació metodològica és molt adequada per al DGP. En aquesta tesi doctoral, s'ha aplicat un protocol de DGP per evitar malalties genètiques conjuntament amb un cribatge de aneuploïdies d'origen femení mitjançant la CGH aplicada al 1CP. Aquest doble diagnòstic genètic s'ha definit com diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor (o DF-PGD) i ha estat aplicat, durant aquesta tesi doctoral per primera vegada en tot el món. Concretament, el DF-PGD s'ha aplicat a embrions de deu famílies afectes de Fibrosi Quística, la Síndrome d'Angelman o bé de Von Hippel-Lindau, aconseguint incrementar la taxa d'embaràs fins al 33%, respecte del 12,5% que és la que s'obté quan no es realitza aquest doble anàlisi. S'ha produït el naixement de quatre nadons sans per les respectives malalties familiars. Tot i admetent que aquests resultats són preliminars, apunten que el procediment del DF-PGD és útil per diagnosticar les malalties genètiques hereditàries i a la vegada, permet un augment considerable de la taxa d'embaràs en aquest grup de pacients. Amb l'objectiu de constatar si el DF-PGD indicat no només a dones d'edat avançada, sinó també en dones joves, aquesta tesi inclou un estudi citogenètic complet d'ovòcits de dones joves, analitzant mitjançant la CGH ambdues cèl·lules constituent del ovòcit madur: el 1CP i la corresponent MII. S'han inclòs en l'estudi dels 84 oòcits de dones joves (de 24 a 26 anys) que participen en programes de donació d'ovòcits en centres de reproducció assistida. S'ha evidenciat que un 40% dels ovòcits contenen aneuploïdies. Així doncs, el DF-PGD pot ser una bona opció per millorar l'actual taxa d'embaràs en pacients amb malalties genètiques hereditàries, independentment de l'edat de la pacient. En conclusió, en aquesta tesi doctoral s'ha evidenciat que el DF-PGD és una variant de DGP que no només és molt recomanada per a parelles en les quals la dona té una edat reproductiva avançada (més de 35 anys) sinó també per a parelles joves, i que pot resultar molt útil per incrementar les actuals taxa d'embaràs.
