Epidemiology and antimicrobial resistance of Salmonella spp. and Campylobacter spp. from wild birds and poultry reared outdoors

• Autores: Noelia Antillés
• Directores de la Tesis: Natàlia Majó i Masferrer (dir. tes.), Marta Cerdà Cuéllar (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Casal i Fàbrega (presid.), M. Dolors Vidal Roig (secret.), Sergio Sánchez Prieto (voc.)
• Materias:
  • Ciencias agrarias
    • Fitopatología
      • Bacterias
  • Ciencias médicas
    • Salud publica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen

  • Campylobacter i Salmonella són els bacteris enteropatogens transmesos pels aliments més importants a nivell mundial. Les infeccions causades per aquests bacteris representen un greu problema econòmic i de salut pública. Ambdós bacteris tenen la capacitat d’infectar diferents espècies d’animals domèstics i silvestres. El contacte proper entre aquests animals i l’home és un factor de risc d’infeccions humanes. Tot i així, hi ha poques dades sobre la incidència, susceptibilitat antimicrobiana i diversitat genètica de Campylobacter i Salmonella en aus silvestres i aus de corral criades a l’aire lliure al sud d’Europa. Per aquest motiu es va realitzar un ampli mostreig amb la finalitat d’avaluar quina és la contribució de les aus domèstiques (aus de corral criades a l’aire lliure) i silvestres (ànecs i gavines) en l’epidemiologia i resistència antimicrobiana de Salmonella spp. i Campylobacter spp. a l’àrea del Mediterrani occidental i Atlàntic oriental. En aquests estudis vam trobar que les aus de cria a l’aire lliure i algunes espècies d’ànecs i gavines (en especial la gavina corsa) són un reservori important de Campylobacter. L’espècie de Campylobacter aïllada amb més frequ?ència en aus domèstiques i gavines va ser C. jejuni, en canvi en els ànecs ho va ser C. coli. D’altra banda, ni les aus de cria a l’aire lliure ni els ànecs són reservoris importants de Salmonella spp., mentre que les gavines (gavina corsa i gavià argentat) són reservoris importants d’aquest patogen. Es van aïllar una gran diversitat de serotips de Salmonella procedents de gavines, alguns d’ells de gran importància per a la salut pública. A la majoria de les colònies de gavines estudiades s’hi van aïllar S. Enteriditis i S. Typhimurium, els dos serotips més importants que causen malalties transmeses per aliments a l’home. És destacable la diferència entre les diferents espècies d’aus portadores de Campylobacter o Salmonella. Les espècies amb hàbits copròfags i/o carronyers van presentar una gran prevalença d’aquests bacteris. Les aus silvestres no entren en contacte amb antimicrobians de manera natural. No és sorprenent, doncs, que tots els aïllats de Campylobacter procedents d’ànecs fossin susceptibles a tots els antimicrobians estudiats. En canvi, les soques de Salmonella i Campylobacter aïllades de gavines i aus de cria a l’aire lliure van presentar resistència a diversos antimicrobians. Les resistències principals van ser a fluoro(quinones) i a tetraciclines, cosa que representa un problema de salut pública important ja que són els agents més utilitzats per a tractar infeccions entèriques humanes. Es va avaluar la diversitat genètica de Campylobacter i Salmonella mitjançant ERIC-PCR i PFGE. La gran diversitat de soques de Campylobacter i Salmonella trobades en aus silvestres suggereix l’existència de més d’una font d’infecció. Per altra banda, en diverses ocasions es va detectar la mateixa soca de Salmonella en diferents colònies i espècies de gavines. Aquest resultat suggereix un origen comú de la infecció o una dispersió de soques de Salmonella mitjançant moviments migratoris o de dispersió de les gavines. La detecció del mateix patró PFGE de Salmonella Kottbus tant en aus domèstiques com en gavines suggereix l’existència d’una circulació d’aquests bacteris entre aus de granja i aus silvestres. Tot i així, calen més estudis per a confirmar-ho. Les dades proporcionades en aquesta tesi confirmen la importància de les aus domèstiques i silvestres com a portadores i disseminadores de Campylobacter i Salmonella així com de resistències antimicrobianes a l’ambient, al sud d’Europa. Cal millorar els esforços de vigilància i desenvolupar estratègies de control adequades per a reduir l’exposició de l’ésser humà a Campylobacter i Salmonella.