Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Dinàmica del carboni i el nitrogen en brolles i prats secs mediterranis després del foc

Mireia Martí Roura

  • Les zones forestals han augmentat a la regió mediterrània al llarg de les últimes dues dècades degut a l’abandonament de l’agricultura. Això, juntament amb l’augment de períodes d’intensa sequera degut a l’efecte del canvi climàtic, ha fet augmentar la freqüència i la intensitat dels focs forestals. Els focs forestals tenen un efecte directe sobre la biogeoquímica dels sòls modificant-ne la qualitat i la quantitat de la matèria orgànica i d’altres macroelements com el nitrogen, imprescindible per la regeneració de la comunitat vegetal. Malgrat la major part de la biomassa vegetal es crema durant un incendi, una part important de matèria orgànica pot ser dipositada de nou al sòl en forma de residus parcialment cremats formant estructures molt recalcitrants. D’altra banda, el nitrogen mineral alliberat després del foc, pot quedar retingut físicament, mitjançant l’associació amb partícules fines del sòl (llims i argiles) o químicament, a partir de la inclusió a la matèria orgànica recalcitrant del sòl, evitant-ne així el seu rentat i, per tant, la pèrdua de l’ecosistema. Per tal d’entendre millor els canvis en la matèria orgànica del sòl i la dinàmica del N mineral alliberat després del foc, es van seleccionar tres comunitats vegetals diferents (prat de llistó, prat de llistó amb argelaga i brolla de romaní) amb diferències en quant a la proporció de plantes herbàcies i llenyoses i amb la presència o absència d’argelaga (planta fixadora de nitrogen atmosfèric). En aquestes comunitats s’hi van realitzar una sèrie de cremes experimentals i, posteriorment, les cendres van ser marcades amb un isòtop estable del nitrogen (15N). Es van realitzar mostrejos posteriors durant 12 anys per tal d’observar els efectes del foc a llarg termini. Amb els sòls obtinguts es va realitzar: (1) un estudi de la dinàmica del carboni a llarg termini mitjançant una sèrie de simulacions utilitzant el model Roth C, (2) un seguiment del traçador 15N al sòl i a la vegetació al llarg del temps i a diferents profunditats, (3) un estudi de la protecció física i química a la que és sotmesa el N mineral alliberat (marcat amb 15N) mitjançant un fraccionament físic granulomètric i una hidròlisi àcida posterior per observar el grau de recalcitrància d’aquest N incorporat i, finalment, (4) un estudi de la matèria orgànica pirogènica formada per compostos refractaris considerats inerts i de la incorporació del N mineral alliberat després del foc a aquesta matèria orgànica. La baixa intensitat dels focs forestals que van afectar les brolles i prats secs va provocar que els canvis quantitatius en el C orgànic i en el N total del sòl no fossin gaire destacats després del foc i que la recuperació davant d’aquests canvis fos molt ràpida. A més l’estudi a llarg termini va incloure un període prolongat de sequera que va provocar l’augment d’aports de matèria orgànica al sòl. Per altra banda, una bona part del marcatge amb 15N aplicat pel seguiment del N mineral alliberat just després del foc, al cap de 12 anys, encara estava retingut al sòl a les comunitats vegetals sense plantes lleguminoses. En canvi, la presència de lleguminoses va afavorir les pèrdues de 15N des del primer any després del foc i també durant el període de sequera. Després del foc es va observar un augment de N a les fraccions granulomètriques intermèdies com a conseqüència de l’entrada de material cremat particulat mentre que el N mineral alliberat després del foc es va incorporar principalment a la fracció més grollera i a la fracció més fina del sòl. El N mineral incorporat a les fraccions fines va associar-se a la matèria orgànica més làbil tot i la protecció física que presenten aquestes partícules. Part del N mineral alliberat després del foc va ser ràpidament incorporat a les estructures més refractàries de la matèria orgànica del sòl, però amb variacions al llarg del temps, qüestionant així la permanència al sòl d’aquest tipus de compostos orgànics.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus