Avenços en la fisiopatologia de la Leucoencefalopatia Megalencefàlica amb Quists subcorticals

• Autores: Anna Duarri Piqué
• Directores de la Tesis: Virginia Nunes Martínez (dir. tes.), José Miguel Lizcano de Vega (dir. tes.), Raúl Estevez Povedano (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Coral Sanfeliu Pujol (presid.), Elena Galea Rodríguez de Velasco (secret.), Xavier Gasull Casanova (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Proteínas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La Leucoencefalopatia Megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC) és un tipus de leucodistròfia espongiforme d'herència autosòmica recessiva. Està considerada una malaltia rara que es caracteritza per macrocefàlia els primers anys de vida, deteriorament de les funcions motores, atàxia i espasticitat, lleuger retràs mental i en alguns casos atacs epilèptics. El diagnòstic es fa per ressonància magnètica d'imatge ja que els pacients presenten la substància blanca anormalment difusa i quists subcorticals a la regió anterio-temporal i fronto-parietal. Es va descriure el primer gen causant de la malaltia, MLC1 mapat al cromosoma 22qtel, del qual s'han descrit més de 60 mutacions diferents. Però existeix un 20% dels pacients de MLC que no presenten mutacions en aquest gen, suggerint més d'un gen implicat a la malaltia. En l'actualitat encara no es coneix la funció de la proteïna MLC1. L'expressió de MLC1 és bàsicament en el sistema nerviós en ratolí, a astròcits i neurones. En la present tesi s'han generat tres anticossos contra la proteïna humana MLC1 per tal de caracteritzar l'expressió i localització de MLC1 en humans. MLC1 s'expressa a sistema nerviós central i perifèric en adult, principalment a astròcits perivasculars i concretament en la membrana en contacte entre els astròcits, amb petites diferències en l'etapa fetal on és predominantment expressió neuronal. Trobem una sobreexpressió de MLC1 en la zona de penombra en condicions d'infart cerebral. S'ha desenvolupat dos models cel·lulars per estudiar la fisiopatologia de MLC1. En el model primari d'astròcits, MLC1 es localitza als processos astrocitaris entre astròcits en unions complexes, formades per proteïnes d'unions tight, gap i adherents, colocalitzant i co¬immunoprecipitant amb ZO-1 i GlialCAM. La seva localització depèn dels microfilaments d'actina. En el model primari de neurones, MLC1 està localitzat al tracte axonal. L'estudi de les mutacions de MLC1 en el model astrocitari provoquen un defecte de plegament amb la retenció de la proteïna a reticle endoplasmàtic, sense poder arribar a membrana. MLC1 s'expressa a monòcits de sang perifèrica, una nova eina pel diagnòstic dels pacients. L'estudi de pacients de MLC amb diferents mutacions revelen una manca total de la proteïna MLC1. El model astrocitari knock-down de MLC1, utilitzant la tecnologia de RNA d'interferència i adenovirus, presenta canvis morfològics en els astròcits. La manca de MLC1 provoca una reducció de la mida cel·lular i l'aparició de vacuoles intracel·lulars. La seva expressió i localització es veu alterada per condicions hipoosmòtiques del medi. La sobreexpressió de MLC1 provoca un augment en la permeabilitat de l'aigua en els astròcits i una disminució de la capacitat de recuperar el volum cel·lular RVD (regulatory colume decrese) en condicions hipoosmòtiques, i en condicions fisiològiques, produeix una major sortida d'aspartat dels astròcits degut a l'activació dels VRACs (volume.regulated anion channels). La nostre hipòtesi és que MLC1 podria actuar com un canal d'aigua, un canal/transporador de Cl-o K+, o un VRAC.