El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968-1980). Evolució política i anàlisi interna d’un partit revolucionari i independentista

• Autores: Roger Buch Ros
• Directores de la Tesis: Isidre Molas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Monserrat Baras Gómez (presid.), Enric Ucelay Da Cal (secret.), Miquel Caminal Badia (voc.)
• Materias:
  • Ciencia política
    • Vida política
      • Partidos políticos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen

  • El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista que defensà la creació de l’Estat Socialista del Països Catalans. Tot i tenir una presència relativament important a Catalunya i al País Valencià durant els darrers anys del franquisme i als inicis de la transició democràtica, no va aconseguir cap dels objectius estratègics que s’havia proposat ni tampoc presència en el sistema de partits del nou sistema democràtic. L’objectiu principal d’aquesta tesi és conèixer com va ser el partit, per poder saber perquè no va aconseguir cap dels seus objectius explícits (independència, socialisme, Països Catalans) ni consolidar-se en el sistema de partits català. Per a respondre a aquest objectiu s’ha plantejat una doble estratègia investigadora. Per una banda una anàlisi longitudinal del partit durant els seus primers onze anys (1969-1980) i, per l’altra, una anàlisi seccional del seus aspectes més rellevants. La tesi s’estructura en quatre parts: El marc teòric d’anàlisi dels partits revolucionaris, l’evolució del PSAN i del seu sector polític, l’anàlisi del partit i, finalment, les conclusions. Com a marc de referència teòric, es repassen els models i categories que s’han fet servir des de la ciència política per analitzar partits que, com el PSAN, en el marc de democràcies liberals aposten per un model de partit revolucionari. S’utilitzen eines, conceptes i models d’autors com Duverger, Mair i Panebianco que ens són útils per aplicar-los a aquest objecte d’estudi. Per acotar més el marc d’anàlisi, es sintetitza el marc teòric amb el qual diversos autors han estudiat els partits d’esquerra radical durant la transició democràtica a l’Estat Espanyol. En la segona part de la tesi s’estudia l’evolució del PSAN i del conjunt de l’Esquerra d’Alliberament Nacional entre 1969 i 1980. S’hi fa una descripció del partit i del conjunt del moviment independentista que hi ha al seu voltant. Es posa especial èmfasi en situar-lo en relació a les altres forces polítiques, inicialment també clandestines, per tal de poder avaluar correctament la seva incidència en la societat catalana. En la tercera part es fa una anàlisi seccional del partit segons els àmbits d’estudi habituals de la ciència política. La selecció d’aquesta àmbits s’ha adaptat a un partit de les característiques del PSAN, de mida petita-mitjana i que durant un temps és clandestí i, posteriorment, extraparlamentari. En l’apartat de les conclusions en primer lloc es repassen les principals aportacions del PSAN a la societat catalana: la creació d’un espai polític singular i durador (l’Esquerra d’Alliberament Nacional); l’aportació ideològica asimètrica (independència, socialisme, Països Catalans); l’aportació qualitativa en la lluita antifranquista fent de pont entre les reivindicacions socials i nacionals i, finalment, l’aportació en capital humà nodrint de dirigents als partits parlamentaris catalans, fent de “partit escola”. En segon lloc s’explica que el no reeiximent del partit es deu la seva institucionalització dèbil, deguda a un conjunt de causes internes i externes. Les causes internes són les opcions que pren el partit: l’opció per un partit revolucionari amb una organització determinada (centralisme democràtic) no apta per a les democràcies occidentals, una aposta feble per la participació electoral i també per l’aposta ideològica per un esquerranisme excessivament radical. Les causes externes són degudes a l’entorn històric i territorial en el que es mou. Aquestes són l’entorn de la transició democràtica que premia el gradualisme i la moderació per sobre el maximalisme, l’hostilitat ambiental per part de l’Estat i també la presencia de nombrosos partits competidors en l’àmbit del catalanisme d’esquerres.