Transfer of knowledge from the lab to the market: The idiosyncrasy of academic entrepreneurs
- Autores: Ferrán Vendrell Herrero
- Directores de la Tesis: Pedro Ortín Angel (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2008
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicente Salas Fumás (presid.), Miguel Ángel García Cestona (secret.), María R. Callejón Fornielles (voc.), Jaume Valls Passola (voc.), Massimo G. Colombo (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 2 Citas
- Resumen
L'objectiu d'aquesta tesis és enriquir el coneixement sobre la realitat de la transferència tecnològica des de la universitat a Espanya. El treball esta dividit en quatre capítols, el primer resumeix la literatura teòrica sobre les polítiques de les OTRI i la creació de spin-off universitàries. La resta de capítols es concentra de forma empírica en el fenomen de les spin-off universitàries a Espanya. El primer capítol desenvolupa un model senzill que engloba els models previs (models microeconòmics teòrics i complexos) sobre la figura de les OTRI. El primer capítol també presenta catorze implicacions empíriques per futura recerca. La literatura prèvia sobre el fenomen de les spin-off universitàries emfatitza dos problemes. En primer lloc la asimetria de la informació entre l'emprenedor acadèmic i les diferents fonts de finançament (entre elles el capital risc), i en segon lloc els limitats coneixements en gestionar empreses dels emprenedors acadèmics. En aquest sentit, seguint Vohora y altres (2004), aquests problemes son importants per superar les 4 fases crítiques de desenvolupament de les spin-off universitàries. De fet, ells emfatitzen que en cas que les fases critiques no siguin superades durant un període prolongat l'empresa té moltes probabilitats de fer fallida. Per fer front a l'anàlisi de les spin-off espanyoles va ser necessari construir una mostra de spin¬offs i altres empreses tecnològiques a traves d'un complet qüestionari. La mostra final estava composta per 71 empreses (43 de les quals spin-offs). En el capítol 2 s'il·lustra com es va construir el qüestionari. A partir de les dades descriptives es percep que els emprenedors acadèmics tenen major educació formal però menys coneixement en gestionar empreses. En el capítol 3 s'analitza com les característiques dels fundadors de les spin-off universitàries afecta a la superació de les 4 fases crítiques. En particular, es presenta evidencia que les spin-off tenen major facilitat en aconseguir assessorament i fonts públics, també es troba que tenen una major probabilitat en aconseguir capital risc. Però tots els resultats no son favorables a les spin¬off. En concret és remarcable que els fundadors acadèmics necessiten dels coneixements en gestió per poder tenir un bon rendiment. De fet les empreses spin-off amb fundadors inexperts tenen menors tasses de creixement que la resta d'empreses. Una possible solució per aquest grup d'emprenedors acadèmics podria ser aprendre els coneixements en gestió. De fet (Argyris, 1990) proposa que els emprenedors acadèmics aprendran ràpid ja que estan familiaritzats amb el mètode científic. En el capítol 4 es realitza un anàlisis longitudinal per estudiar aquesta possibilitat. S'utilitza un panell no balancejat de 177 empreses (104 spin-offs) a partir de dades del SABI. L'anàlisi permet separar el creixement de l'output en dos components: el creixement dels inputs i el creixement del TFP que pel cas dels emprenedors acadèmics és interpretat com aprenentatge. Els resultats clarament determinen que al inici els emprenedors acadèmics tenen menor productivitat que les altres empreses tecnològiques, però que son capaços de reduir aquestes diferencies i després de dos o tres anys han recuperat la diferencia inicial. A més, aquest és el primer test a la literatura que demostra que el mètode científic es una eina poderosa per aprendre.
