Geografies de la interseccionalitat: l’accés de la joventut a l’espai públic de Manresa

• Autores: Maria Rodó de Zárate
• Directores de la Tesis: Mireia Baylina Ferré (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Gill Valentine (presid.), Maria-Dolores Garcia-Ramon (secret.), Joseli Maria Silva (voc.)
• Materias:
  • Geografía
    • Geografía humana
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • En aquesta tesi per compendi de publicacions, a través de sis articles, s’analitza l'accés de la joventut a l'espai públic urbà des d'una perspectiva feminista interseccional. A partir de l'experiència viscuda s'analitza la forma com les diverses identitats (de gènere, sexualitat, ètnia, classe social i edat) condicionen l'accés de la joventut a l'espai públic de Manresa. Amb el desenvolupament d’una nova metodologia per a la recerca sobre les Geografies de la Interseccionalitat, els Mapes de Relleus de l’Experiència, es relacionen tres dimensions: les estructures de poder (la social), l’experiència viscuda (la psicològica) i els llocs (la geogràfica). Aquesta eina permet la recollida de dades sobre interseccionalitat, la seva anàlisi i la seva representació visual aportant també una conceptualització pròpia sobre la teoria de la interseccionalitat. L’anàlisi de les dades a través dels Mapes de Relleus de l’Experiència mostra com les categories es constitueixen mútuament, s’experiencien de forma simultània i com el lloc és un factor essencial per a l’accentuació o atenuació de l’experiència de malestar o benestar. A través del treball empíric realitzat amb trenta-una persones de Manresa amb identitats diverses es mostra com la por, l’heternormativitat i el control social per part de la comunitat són els tres factors més determinants de l’accés a l’espai públic. Al llarg dels diferents treballs, es demostra com una anàlisi interseccional és imprescindible per a la cerca de les causes de les experiències quotidianes d’opressió i de privilegi. També es mostra com les restriccions d’accés a l’espai públic estan íntimament lligades a les relacions que es donen a l’espai privat.