Resumen de L’experiència viscuda de ser cuidat en un hospital. Perspectiva des de l’immigrant extracomunitari
Els grans moviments migratoris iniciats a final del segle XX han generat profundes transformacions en els diferents escenaris socials occidentals. Espanya va passar a ser de país d’emigrants a receptor net d’immigració. Si bé, a partir de 2008 s’està produint una disminució de les entrades netes d’immigrants, tendència que segueix mantenint-se en l’actualitat, aquests fluxos han generat una gran miscel•lània cultural que alhora ha activat, per una banda, nous fenòmens en les relacions humanes en gairebé totes les esferes socials i per l’altra, ha provocat debats socials, polítics, econòmics i culturals a la cerca de noves fórmules per aconseguir un equilibri entre la societat d’acollida i els nous ciutadans. Una de les aproximacions al fenomen de la immigració és la de la salut, en la qual s’utilitzen diferents metodologies que contribueixen a donar resposta a les diferents hipòtesis o preguntes d’investigació. Tanmateix, no sempre s’atén la mirada i la veu de l’immigrant. Aquesta tesi dóna veu a la persona immigrant d’origen extracomunitari. L’objectiu general que s’ha perseguit és: explorar, des d’una vesant fenomenològica interpretativa, l’experiència viscuda pels immigrants extracomunitaris de ser cuidats per infermeria durant la seva hospitalització en un hospital català, a partir dels seus relats. La recerca empírica duta a terme en aquesta tesi es fonamenta en la metodologia qualitativa i en concret en la fenomenologia com a perspectiva metodològica i no filosòfica. Així mateix té una orientació hermenèutica inspirada en P. Ricoeur i en el treball empíric d’altres autors. La fenomenologia hermenèutica és el procés de descriure i interpretar l’experiència humana per comprendre la naturalesa fonamental d’aquesta experiència. El mètode s’ha desenvolupat en tres fases analítiques: 1) la ingènua, 2) l’anàlisi estructural i 3) la comprehensiva del text. Seguint l’enfocament metodològic es van realitzar 16 entrevistes que recullen les experiències narrades per persones immigrants d’origen extracomunitari. Aquestes van ser enregistrades i transcrites. En la primera fase, a partir d’una lectura del text, es va realitzar una aproximació holística al significat de l’experiència i van ser capturats sentits parcials, en forma de conjectura, que van permetre formular una comprehensió ingènua del text i que es van validar en etapes posteriors. Així, el text es va organitzar en unitats de sentit i es va ser fidel al llenguatge dels participants. En la segona fase, es van transformar aquestes unitats de sentit en categories essencials, en llenguatge ja fenomenològic, que de manera condensada agrupaven significats i que permetien seguir reduint-los, per afinitat temàtica, en subtemes i, en darrer terme en unitats temàtiques. Tots aquests es van comparar amb la comprehensió ingènua per a la seva validació. Finalment, en la tercera fase, després de la lectura del text en la seva totalitat i del procés d’anàlisi, des de la perspectiva fenomenològica, es va formular la comprehensió global a partir dels temes emergits i de la literatura consultada sobre el significat de l’experiència viscuda. Així, el significat que les persones immigrants d’origen extracomunitari li atribueixen a l’experiència de ser cuidats per infermeres i auxiliars durant el seu ingrés hospitalari es construeix a partir de les dues unitats temàtiques emergides: sentir-se respectat i sentir-se segur durant l’ingrés hospitalari. El primer significat s’articula a partir del respecte a les creences i valors, i del respecte en la relacions interpersonals; mentre que el segon significat es construeix a partir dels diferents procediments i processos hospitalaris, del propi procés de salut i de l’entorn hospitalari. Si bé els resultats no són extrapolables a tots els entorns, l’aproximació a la vivència d’hospitalització dels immigrants d’origen extracomunitari, a partir dels significats atribuïts en els seus relats pot contribuir, en primer lloc, a repensar, reformular i reorientar les cures infermeres i, en segon lloc, a dissenyar noves fórmules per orientar la pràctica, la formació, la gestió i la investigació infermera; amb la finalitat de proporcionar unes cures més humanes, dignes, respectuoses, segures i coherents en una societat plural i multicultural.
