The rural-urban socioecological transformation of Mediterranean mountain areas under global change. Local studies in Olzinelles and Matadepera (Barcelona Metropolitan Region)
- Autores: Iago Otero Armengol
- Directores de la Tesis: Martí Boada (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Martínez Alier (presid.), Víctor Toledo (secret.), Almo Farina (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 3 Citas
- Resumen
Aquesta tesi vol contribuir a comprendre millor els sistemes socioecològics i el seu canvi al llarg del temps des d’un punt de vista holístic i relacional. Pretén mostrar que les activitats productives del camp no són necessàriament incompatibles amb la conservació de la biodiversitat, i que algunes d’aquestes activitats, fins i tot en situacions d’integració en economies de mercat, són indispensables per conservar els paisatges culturals que les societats urbanes modernes volen protegir. La tesi es pregunta si la recuperació i l’expansió de la superfície forestal poden tenir un efecte negatiu en l’escolament de les conques i el cabal dels cursos d’aigua, així com en la biodiversitat pròpia d’hàbitats oberts a escala local. També explora la transformació del camp durant el procés d’industrialització i urbanització per recolzar la noció d’una interrelació i hibridació històriques entre el rural i l’urbà, i mostra que l’expansió urbana és el resultat d’intenses lluites polítiques entre diferents grups socials amb una distribució desigual dels costos i els beneficis del canvi socioecològic. La Mediterrània és una regió especialment idònia per als objectius d’aquesta recerca, ja que es considera un ‘hotspot’ de biodiversitat mundial el qual és resultat de la integració entre processos naturals i humans. A més, està fortament amenaçada degut a la gran sensibilitat dels seus ecosistemes envers tots els components del canvi global. La tesi se centra en la Regió Metropolitana de Barcelona, a Catalunya, una de les ciutats més grans de l’Europa mediterrània, i específicament en dos municipis de muntanya baixa de la segona corona metropolitana: Olzinelles, al massís del Montnegre, i Matadepera, al massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. La metodologia es basa en una combinació d’elements de la història ambiental, l’ecologia política i la hidrologia forestal amb el coneixement ecològic de la pagesia local. L’anàlisi del sistema productiu d’Olzinelles i les seves arrels històriques (capítol 4) mostra com les diverses pràctiques de gestió dels recursos naturals, incrustades en un marc institucional i una cosmovisió particulars, permetien al sistema socioecològic adaptar-se a les variacions de la demanda externa i al mateix temps mantenir la seva capacitat per proporcionar aliments a la població local. L’abandonament d’aquestes pràctiques durant un procés de modernització a escala nacional i global ha comportat una reducció de les poblacions d’espècies pròpies de camps, pastures i boscos esclarissats. A l’escala de conca (vall d’Olzinelles, capítol 3) es conclou que l’assecament de la riera observat en les darreres dècades s’ha d’atribuir a un període més sec i no pas a la petita aforestació que hi ha tingut lloc. No obstant, en futurs estudis caldria incorporar la variació de la coberta arbòria ja que té un rol important en la intercepció i la partició de la pluja, i en les darreres dècades ha experimentat un fort augment com a resultat de l’abandonament de les pràctiques de gestió forestal. L’anàlisi de Matadepera (capítol 5) mostra com en el procés d’expansió urbana s’enfrontaren diferents visions del futur de diferents grups socials (propietaris de terres i pagesia d’esquerres). El projecte socioecològic de les elits dominants va esdevenir una realitat perquè van ser capaces de controlar recursos vitals com la terra i l’aigua amb l’aniquilació de la dissidència a través de la presó, les execució i la violència psicològica del règim franquista sorgit al final de la Guerra Civil (1939). La construcció discursiva d’una ‘escassetat natural’ va ajudar a construir un consens espontani en relació als impactes negatius de l’arribada de grans quantitats d’aigua procedent del riu Llobregat per a possibilitar la gentrificació del poble. La tesi conclou que una combinació adequada de diferents graus d’hibridació socioecològica en l’anàlisi de la realitat pot ser una bona forma d’entendre les dinàmiques complexes dels canvis en els usos de la terra i de la conservació de la biodiversitat en llocs concrets, i també útil per superar l’estricta separació conceptual i analítica entre societat i natura, camp i ciutat, conservació i desenvolupament, i àrees protegides i no protegides.
