Onomàstica del terme municipal de Calafell

• Autores: Joan Hugué Rovirosa
• Directores de la Tesis: Emili Boix Fuster (dir. tes.), Josep Moran i Ocerinjauregui (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Veny Clar (presid.), José Enrique Gargallo Gil (secret.), Emili Casanova Herrero (voc.), Mar Batlle (voc.), Joan Anton Rabella i Ribas (voc.)
• Materias:
  • Geografía
    • Geografía humana
      • Geografía lingüística
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • El municipi de Calafell –com moltes altres poblacions de costa afectades pel fenomen del turisme– en pocs anys ha experimentat unes variacions demogràfiques i estructurals espectaculars, les quals han originat que el Calafell del 2014, amb més de 24.000 habitants i un turisme desbordant i heterogeni, no tingui res a veure amb aquell Calafell del 1950 que en censava 1.932 i acollia un turisme familiar i reduït que pertanyia a la classe benestant de Barcelona i d’algunes altres ciutats industrials del seu voltant. Però és a partir dels anys 60 del segle XX que aquest darrer turisme, implantat a Calafell fins aleshores, es va anar reduint i substituïnt pel que denominem “turisme de masses” que és el que predomina, avui en dia, a les poblacions de platja. En relació amb la nostra, l’increment del poder adquisitiu que això originà en els seus habitants, acompanyat de la forta immigració que s’hi esdevingué, han estat la causa d’haver generat unes transformacions en el terme i en la vida de tots els habitants que fan impossible equiparar el Calafell d’aquestes dues èpoques. No hem de menystenir la considerable riquesa que aquest nou turisme ha produït. Hi roman ben reflectida en els rendiments dels comerços que s’hi han creat, en el de les petites indústries que s’hi han establert i amb la generació de molts llocs de treball que s’hi han originat, però, com passa a la majoria de les realitats, ha tingut una contrapartida de connotacions no gaire falagueres, algunes de les quals podem etiquetar amb un signe negatiu, sobretot en l’àmbit historicosocial. Tot seguit passem a referir-les: Per una banda, aquella consolidada pagesia que s’havia succeït des dels inicis de la formació del poble, s’ha destruït gairebé del tot. Avui, a Calafell, les famílies que viuen exclusivament del conreu de llurs terres no passen de deu. I pel que fa a la Platja, hi ha només cinc famílies que llur economia depèn exclusivament del producte de la pesca. Per tant, veiem que els hàbits de treball dels seus avantpassats, s’han estroncat d’una manera gairebé sobtada en un període històric no més llarg de cinquanta anys. I això ateny tant als pagesos del terròs com als pescadors de la mar. Cal pensar, però, que si anessin mal dades, molts podrien tornar als afers de llurs avantpassats. Però el que sí que cal considerar com a irreparable i que provoca desencís, és la pèrdua d’aquells noms de lloc i d’aquells renoms i noms de casa, que en els temps actuals ja no hi són o ja no s’empren, i que configuraven una part important i molt valuosa d’aquells costums i d’aquelles maneres de fer i de viure dels que han estat els nostres progenitors. I per què s’han perdut? Doncs, pel que fa als topònims, s’han perdut perquè a mesura que creixien les vint-i-cuatre urbanitzacions autoritzades per l’Ajuntament de Calafell, s’anava sepultant la toponímia, és a dir, s’anaven enterrant els noms de lloc referits a les partides de terra sobre les quals s’anava edificant, i així es perpetuava la pèrdua irreparable d’allò que justificava una part de la història del seu terme. I, en relació amb els renoms i noms de casa, la causa ha estat la massificació urbanística del poble mitjançant la transformació de cases de pescadors unifamiliars en blocs de pisos d’alçàries diverses: allí on vivia una família sola i etiquetada amb el seu renom pervingut de generacions, s’hi ha construït un bloc on ara n’hi viuen quatre, vuit o deu, moltes de les quals només hi van a l’estiu. Aquesta lamentable realitat, per una part, i per l’altra el fet de romandre o ser presents, encara, unes poques persones que van viure la plenitud d’aquells anys cinquanta, i que mantenen una clarividència molt lloable, justifiquen el motiu que m’ha impulsat a fer el recull d’aquells renoms vius en aquells temps i que puc corroborar-los pel fet d’haver-ne estat testimoni permanent durant els primers disset anys de la meva vida. És per això que, abans d’introduir-nos en els continguts d’aquest treball, expresso que les dades que s’hi inclouen provenen, doncs, i molt majoritàriament –sobretot en antroponímia– de documents censals de 1950 i de noms de lloc i altres referències registrals d’aquella època, tot i que no s’ha exclòs de recollir i d’incorporar aquelles altres dades que hem trobat i que provenen d’èpoques anteriors, les quals són moltes i de molt relleu. Quant a la toponímia, aquest treball també inclou l’evolució experimentada (pèrdua de noms de lloc) des d’aleshores fins als dos primers anys d’aquest segle XXI, i igualment inclou els edificis importants que s’han construït en aquest mateix període.