From archaeological prospection to communication using learning theory: multi-variable maping and 3D representations in archaeology and built heritage
- Autores: Robert Tamba
- Directores de la Tesis: Xavier Rubio Campillo (dir. tes.), Francesc Xavier Hernández Cardona (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Maria Feliu Torruella (presid.), Jordi Principal i Ponce (secret.), Juan Gregorio Rejas Ayuga (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
La geofísica arqueològica es basa en la mesura de propietats físiques. S'aplica per la documentació de jaciments arqueològics. Inclou una seqüència de tasques que en tres fases (1) el camp, (2) la transformació de les dades I (3) la finalització del projecte. A través de la presentació de tres casos d'estudi, la recerca presentada aquí il_lustra diverses aportacions. Primer, s'avalua la seqüència de tasques d'un projecte per proposar punts de control de la qualitat i consistència de les dades. Després s'ha plantejat una aproximació didàctica dels resultats de geofísica arqueològica per millorar els formats de transmissió de la informació. Finalment, s'ha estudiat la interacci ó de diferents tipus de dades arqueològiques amb la informació obtinguda de la geofísica. L'avaluació de la seqüència de treball ha permès definir punts de control de la qualitat de la prospecció. Durant la fase de camp es recomana l' us d'un qüestionari pel disseny de l'estratègia de prospecció, es defineixen els objectius arqueològics i les limitacions del projecte, i es prepara l'entorn del jaciment prèviament a l'adquisició de les dades. La transformació de les dades requereix la identificació i caracterització del soroll d'adquisició, la vectorització de les dades i la producció de mapes sintètics. La finalització ha d'incloure les metadades del projecte, les representacions dels resultats en diferents formats i l' us de formats oberts de fitxers. L'aproximació didàctica dels resultats ha permès classificar els formats de lliurament de resultats. La memòria tècnica representa una presentació conductista. L'estructura és fixa i lineal. Amb una presentació cognitiva es varien els formats. En suplement a la memòria tècnica s'ha generat una memòria gràfica, una seqüència animada i un model. El model representa una visió constructivista, ja que permet a l'usuari tenir un control directe de la interpretació de les dades i observar-les des de diferents perspectives. Finalment, s'ha estudiat la combinació de tres tipus d'informació arqueològica amb dades geofísiques: un model topogràfic digital, dades de prospecció de materials superficials i resultats d'excavacions. El model topogràfic digital va ser combinat amb dades de georadar per avaluar l'estat de conservació d'un artefacte monumental. Les dades de prospecció superficial s'han interpretat conjuntament amb les dades geofísiques per caracteritzar la seqüència d'ocupació d'una vila romana. Les dades d'excavació arqueològica s'han integrat amb els resultats geofísics en una plataforma comuna per documentar la destrucció d'un assentament romà.
