Contributions to computed tomography image coding for JPEG2000

• Autores: Juan Muñoz Gómez
• Directores de la Tesis: Joan Bartrina Rapesta (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Víctor Francisco Sánchez Silva (presid.), Ian Blanes Garcia (secret.), Vicente González Ruiz (voc.)
• Materias:
  • Matemáticas
    • Ciencia de los ordenadores
      • Sistemas de información, diseño y componentes
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Avui dia, gràcies als avanços en la ciència mèdica, existeixen diverses tècniques d’imatges mèdiques destinades a tractar de revelar, diagnosticar o examinar una malaltia. Moltes d’aquestes tècniques produeixen grans quantitats de dades, especialment les modalitats de tomografia com- putada (CT), imatges per ressonància magnètica (MRI) i tomografia per emissió de positrons (PET). Per gestionar aquestes dades, els centres mèdics utilitzen PACS i l’estàndard DICOM per emmagatzemar, recuperar, distribuir i visualitzar imatges mèdiques. Com a resultat de l’alt cost d’emmagatzematge i transmissió d’imatges mèdiques digitals, la compressió de dades juga un paper clau. JPEG2000 és l’estat de l’art en tècniques de compressió d’imatges per a l’emmagatzematge i transmissió d’imatges mèdiques. És el més recent sistema de codificació inclòs en DICOM i propor- ciona algunes característiques que són interessants per a la codificació d’aquestes imatges. JPEG2000 permet l’ús de finestres d’interès, accés a diferents grandàries de la imatge o la decodificació una regió específica d’ella. Aquesta tesi aborda tres problemes diferents detectats en la codificació de CT. El primer prob- lema de la codificació d’aquestes imatges, és el soroll que tenen. Aquest soroll és produït per l’ús d’unes dosis baixes de radiació durant l’exploració, produint imatges de baixa qualitat i penalitzant el rendiment de la codificació. L’ús de diferents filtres de soroll, fa millorar la qualitat i també augmentar el rendiment de codificació. La segona qüestió que s’aborda en aquesta tesi, és l’ús de transformacions multi-component en la codificació de les CT. Depenent de la correlació entre les diferents imatges que formen una CT, el rendiment en la codificació usant aquestes transformacions pot variar, fins i tot disminuir pel que fa a JPEG2000. Finalment, l’última contribució d’aquesta tesi tracta sobre el paradigma de la codificació diagnòstica sense pèrdua, i proposa un nou mètode ivde segmentació. A través de la utilització de mètodes de segmentació, per detectar l’àrea biològica i descartar la zona no-biològica, JPEG2000 pot aconseguir millores de rendiment de més de 2 bpp.