Josep Claret: arquitectura i societat
- Autores: M. Mercè Pareta Marjanedas
- Directores de la Tesis: Josep Clara Resplandis (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2010
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim Nadal i Farreras (presid.), Ramón Ripoll i Masferrer (secret.), Pelai Pagès Blanch (voc.), Joan Villarroya i Font (voc.), Narcís Selles Rigat (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
El gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), arquitecte de professió i artista-dibuixant de vocació, va obtenir el títol l'any 1933, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. D'ençà d'aquella data i fins a mitjan dels anys 70, va projectar una quantitat enorme d'edificis de múltiples tipologies i nombrosos plans d'urbanització, arreu de les comarques gironines i menorquines. Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d'adaptar al règim franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya. Malgrat que inicialment li deuria costar un gran esforç, el procés d'amotllament el va tenir planer (almenys aparentment), gràcies al seu parentiu -per via matrimonial- amb una família que hi estava estretament vinculada. És autor d'obres d'elevat nivell arquitectònic -amb poques que siguin conegudes i reconegudes- i un clar conformador del paisatge de les seves contrades, fet influent en la societat que hi ha estat habitant i que hi viu encara avui dia. La seva arquitectura és un magnífic exemple del que agradava a les generacions de durant cinc dècades. És també autor d'obres que, moltes vegades, no s'adiuen gens amb el que la Història de l'Arquitectura dóna per bones, però que reflecteixen el gust, les preferències i les prioritats d'una societat determinada.
