Resumen de La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)
Durant la Guerra Civil Espanyola, la defensa de la costa catalana va jugar un paper destacat i pràcticament oblidat dins del desenvolupament del conflicte. Tot el litoral català acabaria artillant-se com si d'un altre front més es tractés a força de nius de metralladores i bateries de costa amb motiu dels atacs que aquest hauria de patir al llarg de tot el conflicte. Aquesta defensa de la costa s'iniciaria a partir de la desfeta de l'operació de conquesta que els republicans farien sobre Mallorca al setembre de 1936 i que tindria unes conseqüències nefastes per la costa catalana i per tot el Llevant Republicà al esdevenir l'illa de Mallorca una gran base aeronaval al servei dels sollevats; tot i que principalment la defensa del litoral català s'acceleraria a partir del bombardeig naval sobre Roses que realitzaria el creuer franquista Canarias el 30 d'octubre de 1936. I és que a partir d'aquest moment seria destinada a la defensa de la costa un gran nombre de recursos, com forces de defensa (destacant entre elles milicians i forces del cos de carrabiners en un primer moment), així com diferents peces d'artilleria, (tot i que moltes d'elles serien peces obsoletes), davant dels possibles atacs que podia patir la costa o davant d'alguna temptativa de desembarcament que podrien realitzar les tropes franquistes des de Mallorca. Per aquest mateix motiu es realitzarien al llarg de tot el conflicte més de 350 nius de metralladores, establerts a qualsevol lloc de la costa catalana que pogués ser perceptible a rebre un desembarcament, participant activament en alguns casos la pròpia població d'algunes d'aquestes poblacions litorals catalanes. Els franquistes per la seva banda estarien en tot moment informats de totes aquestes defenses que es realitzarien a la costa catalana gràcies al seu servei d'espionatge. Per altra banda, els bombardeigs navals contra la costa catalana protagonitzats pels vaixells i submarins sota el comandament del bàndol sollevat i els bombardeigs aeris que hauria de patir el tràfic marítim, així com els ports catalans, i les indústries, la xarxa ferroviària o els centres militars ubicats al litoral català provocaria la ràpida defensa d'aquest, encara que no seria organitzada de la manera més eficient a causa de la penúria d'armament que patiria el bàndol governamental. A aquesta defensa del litoral i davant de la poca actuació que tindria la Marina Republicana a les aigües catalanes se l'afegiria una petita flota de vaixells pesquers (alguns d'ells armats) que rebria el nom de Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya i que realitzaria una gran tasca en la vigilància i protecció del tràfic marítim, però insuficient davant del potencial de l'armament del bàndol sollevat, mentre que també seria creada una Esquadrilla de Defensa de Costes que protegiria els cels de la costa catalana tot i que sempre en inferioritat de condicions respecte al seu rival. Malgrat això, tots aquests elements de defensa de la costa complirien un més que digne paper en la seva tasca i tindrien l'objectiu comú d'evitar qualsevol agressió de la costa o un possible desembarcament de tropes a la costa catalana, una acció aquesta última que mai es duria a terme durant tot el conflicte armat tot i que l'amenaça sempre estaria present.
