Art i desig. L'obra artística, font de desitjos encoberts
- Autores: Mònica Febrer Martín
- Directores de la Tesis: Pilar Palomer Mateos (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2009
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim Chancho Cabré (presid.), Alicia Vela Cisneros (secret.), Juan Bautista Peiró López (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
Aquesta tesi és un estudi de com i perquè l'home s'apropia, altera i genera diferents d'objectes "artificis" en el context artístic contemporani per a construir la seva identitat. Aquesta respon a desitjos encoberts des del seu propi cos i és per això que fer un anàlisi de l'artifici, on projecta el seu "jo", ha permès despullar l'home de sentits i arribar a generar preguntes i apropar-nos a algunes respostes sobre la identitat, que han permès conèixer, de manera més autèntica, les realitats que amaga en el seu propi cos.Habitualment els estudis que s'han fet en art contemporani sobre "el doble" han estat basats en l'anàlisi d'un mateix tipus d'objecte "formal", quan aquesta manera d'operar ha pogut limitar l'estudi i conseqüentment acotar possibles conclusions. El que s'ha perseguit en aquesta tesi ha estat demostrar, mitjançant els diferents capítols, com la diversitat de l'objecte artificial pot respondre a un mateix sentit pel que fa la projecció del "jo" en l'objecte.En el primer capítol de la tesi es fa un recorregut per mites i fabulacions per tal que pugui ser constatat, al final de la tesi, com el sentit, les respostes i els interrogants d'aquests/es han arribat a tenir una important presència en el context artístic actual. Sota l'interrogant de ..la natura pot ser artifici? està basat el segon capítol de la tesi on, fent un recorregut des del macrocosmos fins al microcosmos es fa una apropiació d'algunes de les darreres obres artístiques per veure com respon l'artifici dins d'aquests dos contextos. El "sublim artificial" i com aquest forma part del paisatge contemporani tanca el capítol.En el capítol tercer, es fa un estudi de l'objecte artificial com a "generador" de sentit en el context de l'art i s'analitza aquest fet des de dues perspectives diferents: l'erotisme i el fracàs. Per tal de analitzar el fracàs, s'ha fet l'apropiació d'algunes obres que generen el seu discurs des de la disfuncionalitat, l'accident o l'absurd.En el quart capítol s'han analitzat les diferents formes que pot adoptar el Posthumà en l'art contemporani i el com i el perquè d'algunes de les raons per les quals aquest pot esdevenir esclau. Dins de l'anàlisi de la forma d'aquest cossos artificials s'ha fet un recorregut que va de l'artefacte a la màquina, de l'autòmat al robot de l'ortopèdia a la pròtesis i a les prolongacions.La intenció del cinquè capítol ha estat motivar el sorgiment de preguntes sobre quines són les maneres en què l'objecte artificial es "comporta" (rols) dins del llenguatge de l'art, i per tal de fer un apropament a la seva "essència" com a "ens", s'ha fet des de la postura que defensa Heidegger, la qual parteix de la manera d'entendre l'ànima en el pensament d'Aristotèlic. Tanmateix, s'ha fet un estudi de certes obres on el comportament de l'objecte respon a alguns tipus de manifestacions que fomenten la il·lusió animista: el moviment, l'electricitat, la projecció lumínica i la sonoritat. Per últim s'ha parlat de l'automatisme com acte de creació.El sisè capítol actuar sota les bases de la dialèctica de la poètica i de l'estètica de l'objecte tecnològic. S'han comparat obres de diferents artistes per analitzar de les diferents postures i s'ha fa un estudi del "perquè" de l'insistència en l'ús de l'estètica barroca en el referent tecnològic.El setè capítol, l'estudi de l'artifici en el meu treball artístic, te caràcter d'epíleg ja que fa apologia del discurs de la tesi.En el capítol vuit s'ha arribat a les conclusions de la tesi i s'ha explicitat la bibliografia utilitzada per a defensar algunes de les postures i posicionaments durant la redacció.
