Resumen de La voz de la Web 2.0. Análisis del contexto, retos y oportunidades del podcasting en el marco de la comunicación sonora
El podcàsting, entès com a la creació i distribució de continguts sonors a través d'Internet amb la possibilitat de poder-los rebre de forma automatitzada mitjançant la sindicació web, és un element nou en el marc de la comunicació sonora. Des d'una perspectiva tècnica, la seva principal aportació és el sistema de distribució i recepció. Però més enllà d'això, és una eina que facilita als ciutadans la possibilitat de convertir-se en creadors de productes sonors a la xarxa al marge dels mitjans de comunicació tradicionals. D'altra banda, ofereix als mitjans de comunicació de masses una nova opció per a la distribució de la seva oferta així com una oportunitat per explorar nous continguts. Aquesta tesi doctoral és un estudi conceptual del podcàsting, una anàlisi del seu present i del seu potencial en el marc de la comunicació sonora. Es divideix en dues parts. La primera consisteix en una exposició del context sociològic i tecnològic en què neix el podcàsting i en una descripció de l'objecte d'estudi, que és un fenomen molt recent nascut l'any 2004 als Estats Units. La segona part consta d'una anàlisi de l'ús del podcàsting per part dels mitjans de comunicació tradicionals, un examen de l'univers temàtic del podcàsting i un estudi de la figura dels podcàsters independents. Els principals resultats de la recerca són: a) El podcàsting suposa un canvi en l'escenari de la comunicació sonora, en el qual la ràdio perd l'exclusiva. Des del punt de vista de l'emissor, els ciutadans troben una eina que els permet irrompre en aquest univers, com també ho fan mitjans de comunicació que fins ara havien estat aliens a la comunicació mitjançant el so. El resultat és un augment de l'oferta de continguts sonors. Des del punt de vista del receptor, per a l'oient suposa més control de l'audició: decideix què escolta, quan i com. b) Pel que fa als els mitjans de comunicació, la ràdio es limita a fer servir el podcàsting com a eina tècnica, per a redistribuir d'una altra manera els continguts que ja ofereix per via hertziana. Malgrat que algunes empreses radiofòniques es plantegen explorar continguts nous exclusius per a podcàsting, aquesta és una opció per ara gairebé inexistent. En canvi, altres mitjans, com els diaris digitals, aprofiten el potencial del podcàsting per oferir nous productes periodístics, en aquest cas, sonors. D'altra banda, el podcàsting suposa un altre repte per a la ràdio, donat que els oients fan servir aquesta eina per a configurar el seu propi menú sonor, que elaboren en funció dels continguts més que no pas segons les emissores. c) Quant als podcàsters independents, les seves principals motivacions tenen més a veure amb la voluntat de disposar amb una eina i un espai propi de comunicació (mecasting) que amb les característiques específiques del llenguatge sonor. Personalització, espontaneïtat, transparència, i llibertat són valors del podcàsting apreciats pels podcàsters independents, que des del seu punt de vista contraposen amb els mitjans de comunicació tradicionals. En canvi, les qüestions formals i l'experimentació amb el llenguatge sonor són aspectes que queden en un segon terme en la perspectiva dels podcàsters independents. d) Pel que fa als tipus de continguts del podcàsting, la recerca exposa les diferències entre el seu univers temàtic i el dels mitjans de comunicació tradicionals. El podcàsting mostra una altra jerarquia de continguts, en la qual tenen una presència principal qüestions que no centren l'atenció dels mitjans tradicionals, mentre que continguts que són predominants en els mèdia, com la política o els esports majoritaris, tenen un paper molt secundari en l'univers del podcàsting.
