The Dynamic Process of Coordinating Innovation Networks: Mechanisms to Overcome Diversity and Conflicts

• Autores: Sabrina Moreira Ottani
• Directores de la Tesis: Agustí Canals Parera (dir. tes.), María Elena Bou Alameda (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2016
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Markus Nordberg (presid.), Alfonso Sauquet Rovira (secret.), Jaume Valls Passola (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Ciencias de la Gestión
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Organización y dirección de empresas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • En l'actual ambient empresarial competitiu i globalitzat, una organització constantment ha d´innovar per seguir sent exitosa. En la recerca de la innovació, les organitzacions estan participant progressivament en les xarxes interorganitzatives. Xarxes d'innovació es caracteritzen per la diversitat d'actors que la componen. Aquesta diversitat no només és rellevant per a la generació d'innovació, sinó també es torna molt difícil, ja que fa que la col·laboració per a la innovació sigui plena de barreres, paradoxes i contradiccions. Moltes d'aquestes xarxes fallen a causa de la falta de coordinació, el que indica que, tot i que la coordinació de les xarxes d'innovació no és una tasca senzilla, és una cosa de gran importància per guiar les activitats d'innovació en xarxa i aconseguir resultats positius. No obstant això, pocs estudis empírics han estat capaços d'explicar com es coordinen aquestes xarxes. Aquesta manca d'investigació pot ser explicada per la complexitat de gestió de les xarxes d'innovació, per la falta de comprensió del seu funcionament intern i en quins diferents situacions coordinació funcionaria millor, o fins i tot el caràcter dinàmic i ambigu de la col·laboració. Per donar llum sobre aquestes llacunes investigatives, l'objectiu principal d'aquest estudi és investigar com la diversitat i els conflictes en les xarxes d'innovació afecten els mecanismes de coordinació empleats. Per tant, primer s'ha de reconèixer quin tipus de xarxa d'innovació s'està tractant, observant amb atenció la diversitat dels membres de la xarxa i els seus conflictes interns, per després reconèixer fins a quin punt un actor individual (o grup d'actors) pot afectar la direcció en que la xarxa es desplaça. A través d'una metodologia d'investigació qualitativa, s'investiguen dos casos d'estudi: KIC InnoEnergy i Experiment ATLAS del CERN. KIC InnoEnergy és una xarxa interorganitzacional formada amb el propòsit d'oferir productes i serveis innovadors en el camp de l'energia sostenible a Europa. Experiment ATLAS del CERN és una xarxa interorganitzacional en què s'han desenvolupat tecnologies i arquitectures innovadores per a la realització de la investigació bàsica en física d'altes energies. Aquests dos casos són considerats com xarxes d'innovació ja que el seu enfocament principal està en el foment d'un entorn on es promou la col·laboració entre els diversos membres amb l'objectiu de facilitar la innovació. Per això, s'han creat elements innovadors que han permès que la col·laboració entre els seus membres tinguessin lloc. No obstant, aquestes xarxes es van establir en diferents entorns, i tenen diferents propòsits, característiques i estats de desenvolupament. Per tant, es creu que amb la comparació d'aquests dos casos, es poden fer aportacions interessants en el debat sobre els mecanismes de coordinació de les xarxes d'innovació. Els resultats d'aquesta investigació indiquen diferències entre els dos casos en relació a l'ús dels mecanismes (complementaris) de coordinació, a causa de les diferents característiques de les xarxes d'innovació investigades (inclosa la seva etapa de desenvolupament) i els seus membres, al costat dels conflictes causats per la diversitat (o diferències) dels membres de la xarxa. D'aquesta manera, i contràriament al que la majoria dels estudis sobre coordinació en xarxes d'innovació diu, els resultats de la investigació mostren que els dos mecanismes formals i informals en coordinació es poden veure com a formes complementàries de coordinació de les xarxes d'innovació. Així, el focus d'atenció ha de ser, no si les xarxes d'innovació poden o no ser coordinades, sinó quin tipus de solució és la més adequada per als diferents tipus de xarxes d'innovació.