La convulsión orgiástica del orden: sujeto, cuerpo y escritura en Alejandra Pizarnik y Armonía Somers

• Autores: Núria Calafell Sala
• Directores de la Tesis: Beatriz Ferrús Antón (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Nuria Girona Fibla (presid.), Meri Torras Francès (secret.), Rafael Manuel Mérida Jiménez (voc.)
• Calificación: Sobresaliente Cum Laude
• Materias:
  • Física
    • Mecánica
      • Teoría de n cuerpos
  • Lingüística
    • Teoría lingüística
  • Sociología
    • Grupos sociales
      • Posición social de la mujer
  • Filosofía
    • Antropología filosófica
      • Filosofía de la intersubjetividad
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen

  • Inicialment titulada La corporalidad en los Diarios de Alejandra Pizarnik aquesta tesi ha anat canviant al llarg dels dos últims anys cap a un estudi teòric de tres qüestions que, a dia d'avui, continuen suscitant un interessant debat: el subjecte, el cos y l'escriptura. Per aquest motiu, el què en els seus orígens va començar essent l'estudi d'un gènere (el diari íntim o personal) i d'una veu llatinoamericana contemporània (Alejandra Pizarnik), ha acabat ampliant-se, en primer lloc, a la problemàtica d'una escriptura, la literària, que l'autora planteja des d'una perspectiva mítica i mística. I en segon lloc, a una altra veu llatinoamericana que, des del llindar de la seva creació -sempre en el límit, a meitat de camí entre el barroquisme excessiu i el buit de la pàgina en blanc-, qüestiona les tres nocions abans mentades.Transformada, així, en La convulsión orgiástica del orden: sujeto, cuerpo y escritura en Armonía Somers y Alejandra Pizarnik, la tesis que aquí es presenta aporta una mirada diferent a la que tradicionalment s' aplica en el discurs crític peninsular i llatinoamericà, al recuperar algunes de les teories més significatives del postestructuralisme i demostrar, un cop més, l'actualitat de les seves contribucions: Jacques Derrida des de la noció metonímica de l'ofici d'escriptura, Julia Kristeva des de la perspectiva d'una cultura de la re-volta que destrossi tots els fonaments sobre els què ha estat edificada, en definitiva, Gilles Deleuze i Félix Guattari des de la sempre estimuladora teoria del rizoma, totes aquestes qüestions han sigut llargament treballades a través de les pàgines d'aquesta tesi amb l'objectiu d'abordar dos models d'escriptura al marge des d'un lloc divers i reclamar, a la vegada, el lloc privilegiat que certes teories segueixen tenint en la construcció i formació del pensament actual.