Urban Water Management and Market Environmentalism: A Historical Perspective for Barcelona and Madrid
- Autores: Hug March Corbella
- Directores de la Tesis: David Saurí i Pujol (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Maria-Dolores Garcia-Ramon (presid.), José Esteban Castro (secret.), Leandro del Moral Ituarte (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 7 Citas
- Resumen
L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar quines són les divergències i les convergències en la governança urbana de l'aigua a Madrid i a Barcelona des d'una perspectiva històrica.Desgranant aquest objectiu principal se'ns presenten d'altres més concrets que donen forma als diferents capítols d'aquesta tesi. D'aquesta manera se'ns planteja per una banda reconstruir el procés històric d'urbanització de l'aigua en les mencionades àrees urbanes. Per urbanització de l'aigua entenem la mobilització dels recursos hídrics per tal de permetre el creixement urbà. La recerca es planteja també analitzar les configuracions canviants de poder al voltant del control dels recursos hídrics. En tercer lloc, es vol il·lustrar com els recurrents discursos d'escassetat i sequera, així com les canviants tecnologies d'obtenció de recursos hídrics donen forma a les polítiques de l'aigua en ambdues zones. Finalment, la investigació s'interroga sobre si el marc polític i econòmic neoliberal i d'ambientalisme de mercat estan produint respostes similars a nivell de gestió dels recursos hídrics en els dos casos d'estudi.La tesi té un marca caràcter teòric i utilitza l'Ecologia Política Urbana per tal de construir un marc teòric útil per l'anàlisi dels processos històrics i de la situació actual en ambdues àrees d'estudi. La investigació parteix del punt de vista que la història de les ciutats pot ser llegida com la història de l'aigua. En altres paraules, traçar i analitzar la circulació de l'aigua a través del teixit urbà ens permet conèixer el funcionament de les societats modernes en tota la seva complexitat.En un context d'hegemonia neoliberal, l'aigua no tan sols permet el funcionament de les ciutats sinó que també lubrica la circulació de capital a diferents escales. El medi ambient en general, i l'aigua en particular, estan subjectes a diferents processos com poden ser la mercantilització, la privatització o la comercialització. En els capítols teòrics de la tesi, es repassen tots aquests processos així com els debats teòrics que la Geografia Crítica exposa sobre el binomi Neoliberalisme i medi ambient. Al mateix temps, es posa èmfasis en els debats sobre la participació privada en la gestió de l'aigua, així com en els aspectes més tècnics sobre la gestió dels recursos hídrics i el canvi de gestió de l'oferta a gestió de la demanda.Per acomplir amb els objectius plantejat s'han utilitzat diferents metodologies, tant quantitatives com qualitatives: revisió de relats històrics, el treball en hemeroteca, les entrevistes, l'observació participant, o l'anàlisi estadístic.La tesi demostra les diferències en les trajectòries històriques de gestió de l'aigua en les dos grans ciutats de l'Estat i reflexa la dicotomia públic-privat existent ja des de mitjans del segle XIX en quant a serveis urbans bàsics. Es barreja la part discursiva amb la material, traçant l'evolució d'una infraestructura que cada vegada busca recursos més lluny de l'àmbit de consum, arribant a reconceptualitzar el cicle hidrològic, com passa a Barcelona amb la dessalació. Tot aquest canvi ve propulsat per una escassetat d'aigua amb components físics i socials, que es vista com una oportunitat per ampliar els mecanismes de mercat en la gestió dels recursos hídrics.L'anàlisi demostra que l'escala local, regional i global s'entrellacen, per donar forma a una governança de l'aigua multi-escalar. Tant en el cas de Barcelona com de Madrid s'observa que l'obtenció dels recursos, però sobretot la circulació de capital sobrepassa l'escala urbana. La tesi conclou identificant els nexes entre els dos casos d'estudi respecte la neoliberalització de la gestió de l'aigua, així com subratllant l'important paper que l'escassetat d'aigua ha tingut en configurar la política urbana en concret i la política hídrica en general.
