Resumen de Control de la miogènesi en peixos: Funcions de la miosina, l'IGF-II i els factors reguladors miogènics
Marta Codina Potrony
El treball consta de 4 capítols diferents, dos dels quals ja han estat publicats en revistes científiques.El primer treball se centra en el paper d'una proteïna estructural del múscul, la cadena pesada de la miosina, en l'ensemblatge de les miofibril.les musculars. L'espècie escollida per l'estudi, el peix zebra, ofereix avantatges importants sobre altres ja que el seu desenvolupament és àmpliament conegut i existeix suficient informació genètica, amb eines moleculars ben dissenyades. Els resultats obtinguts indiquen un paper essencial de la cadena pesada de la miosina tipus 1 especìfica de mùscul vermell, ja que el seu knockdown implica l'alteració dels filaments gruixuts de miosina i prims d'actina del sarcòmer. Pel contrari, les línies M i els discs Z no resulten afectats, confirmant que aquestes estructures són determinades amb anterioritat a l'ensemblatge de l'actina i la miosina.En el segon capítol, s'examina el paper de l'IGF-II durant el procés de miogènesi en truita irisada, d'especial interès ja que les funcions de l'IGF-II en peixos teleostis difereix de la seva funció en mamífers. Per aquest estudi s'ha utilitzat el model de cultiu primari de cèl.lules musculars i s'ha analitzat el rol de l'IGF-II en processos com la proliferació cel.lular, captació de glucosa i activació de les principals vies de senyalització en múscul. Els resultats presentats indiquen que l'IGF-II poseeix efectes tant mitogènics com metabòlics en cèl.lules musculars de truita irisada i que aquests efectes són equivalents als trobats en resposta a l'IGF-I. Ambdós IGFs realitzen aquests efectes a través de les mateixes vies de senyalització intracel.lulars (MAPK i PI3K/Akt).El tercer treball està dedicat a la clonació i caracterizació d'un gen clau en el procés de miogènesi en orada, una espècie d'importància cabdal per l'aqüicultura del Mediterrani. En aquest capítol s'ha aïllat les seqüències del gen i del promotor de la miogenina, i s'han caracteritzat elements funcionals. A la vegada, s'ha determinat la seva expressió tissular i en embrions. S'ha vist que la seqüència de la miogenina d'orada comparteix elements reguladors amb les miogenines d'altres espècies, destacant el domini bHLH important per la dimerització de la molècula. El cDNA de miogenina és present tant en múscul blanc com en múscul vermell, i també en cèl.lules en desenvolupament. En embrions, la seva expressió segueix un patró anterio-posterior a mesura que les somites es van formant. L'anàlisi del promotor va revelar que els llocs d'unió a MEF2 i MEF3 són essencials per la seva especificitat muscular.El quart i darrer capítol intenta correlacionar l'expressió de diferents factors miogènics amb l'IGF-II. Aquesta expressió es va analitzar durant el procés de proliferació i diferenciació de les cèl.lules musculars en cultiu, així com en embrions en desenvolupament, mitjançant tècniques de PCR quantitativa i tècniques alternatives quan fou possible. En els embrions, el trànscrit de miogenina no es va detectar fins el començament de la miogènesi, i la màxima expressió es va trobar 27hpf. El patró d'expressió d'IGF-II suggereix una major importància durant la fase larvària. En cèl.lules musculars en cultiu, MyoD2 s'expressà principalment en la fase proliferativa, mentre que els nivells de miogenina van experimentar un increment durant la diferenciació. L'expressió d'IGF-II fou màxima en estadis primerencs, suggerint una major implicació en el procés de proliferació cel.lular. Els nivells de miostatina es van mantenir baixos durant tot el procés de diferenciació des de cèl.lules satèl.lit fins a miotubs.
