La Sostenibilidad de la Mejora Continua de Procesos en la Administración Pública. Un estudio en los Ayuntamientos españoles
- Autores: Manuel Francisco Suárez Barraza
- Directores de la Tesis: Juan Ramis Pujol (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2008
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ángel Castiñeira Fernandez (presid.), Daniel Arenas (secret.), Xavier Tort-Martorell Llabrés (voc.), Xavier Mendoza Mayordomo (voc.), José Luis Guerrero Cusumano (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 6 Citas
- Resumen
L'Administració pública i els governs locals no han estat exempts dels canvis que ha experimentat l'entorn global dels negocis (Farazmand, 1999). De fet, a finals de la dècada dels vuitanta i principis de la dels noranta alguns ajuntaments espanyols van adquirir la lògica de la modernització i la millora de la gestió pública, basada en l'aplicació de la Millora Contínua de Processos (MCP) i altres models de qualitat i excel·lència. Tot això, amb la finalitat de millorar els processos de treball i serveis públics i d'aquesta manera poder fer front a la creixent pèrdua de legitimitat davant la ciutadania, derivada dels canvis i les pressions de l'entorn global (Prats i Català, 2004; Merino Estrada, 2007). En tots aquests anys durant els quals alguns ajuntaments espanyols han implantat la lògica de la MCP i han gestionat les seves institucions des d'aquesta perspectiva s'han detectat diversos beneficis derivats del fet d'haver aplicat aquesta aproximació gerencial (Font, 1997; Díaz-Méndez, 2007; Ferré-Bargalló, 2007). No obstant això, en tot aquest temps i des del punt de vista acadèmic s'ha fet poc per comprendre com s'ha aconseguit sostenir les millores realitzades en els processos de treball després de l'aplicació de la MCP. En aquest sentit, en els últims anys algunes organitzacions del sector privat han estudiat el concepte de sostenibilitat, entès de manera simple com el manteniment de les millores implantades a través d'un esforç de MCP al llarg del temps (Dale, Boaden et al., 1997; Bateman i David, 2002; Bateman, 2005; Palmberg i Garvare, 2006). No obstant això, en l'àmbit del sector públic la bibliografia mostra pocs estudis del terme sostenibilitat (Loomba i Spencer, 1997; Jones, 2000; Pollit, 2006), i si s'analitzen encara més específicament, el que es troba en la bibliografia de les administracions locals espanyoles és insuficient, per no dir inexistent.Basada en el context anterior, la pregunta de recerca que regeix aquest estudi és: Com es genera la sostenibilitat de la Millora Contínua de Processos en les administracions públiques? Així mateix, s'han plantejat quatre sub-preguntes de recerca, que són: Com s'entén la millora contínua de processos en les administracions locals?, Com s'aplica i evoluciona la millora contínua de processos en la gestió pública de les administracions locals?, Com es genera un camí sostenible de la millora contínua de processos? Quin tipus d'elements bàsics, potenciadors i inhibidors afloren al camí de la sostenibilitat de la millora contínua de processos? i Com impacta l'aplicació de la MCP en la gestió pública? Per respondre la pregunta i les subpreguntes de l'estudi s'ha dut a terme una recerca de tipus qualitatiu emprant com a estratègia de recerca el mètode del cas (Yin, 2003). S'han seleccionat i estudiat quatre ajuntaments espanyols, tres d'ells sota una òptica retrospectiva i un sota un enfocament longitudinal (Leonard-Barton, 1990; Pettigrew, 1990) per augmentar la fiabilitat de l'estudi.Els resultats de la recerca que es presenten segueixen la guia de la pregunta i les subpreguntes de recerca plantejades. Primer s'ofereix un esquema conceptual de com és la MCP en aquestes institucions. En segon terme, les troballes ens indiquen que la MCP es presenta per mitjà d'una série d'etapes evolutives i activitats de millora característiques en el context estudiat. Aquestes etapes evolutives presenten una sèrie d'elements bàsics (drivers) potenciadors (enablers) i inhibidors que influeixen en el seu desenvolupament. De la mateixa manera, la Sostenibilitat de la MCP es pot generar sota una sèrie de camins de sostenibilitat, els quals es poden presentar en forma d'un flux continu cíclic, d'un flux en desenvolupament o d'un flux continu en lots o simplement, presentar-se en un flux desbloquejat o en un flux irreversible o bloquejat. Cada camí de sostenibilitat està format per una sèrie d'etapes evolutives que s'apliquen mitjançant activitats de millora de la MCP i que tenen un impacte en la gestió pública de cada ajuntament. A més, el flux de cada camí de sostenibilitat es troba afectat per una sèrie d'elements bàsics (drivers), potenciadors (enablers) i inhibidors que es poden presentar. Finalment, també es va valorar l'impacte de l'aplicació de la MCP en les particularitats de la gestió pública, i es va realitzar un últim esforç teòric on es va desenvolupar una macro-teoria de processos, determinant un "camí òptim de sostenibilitat de la millora contínua de processos".
