L'estudi de l'ecologia de les aus a través de les seves plomes. Aplicacions ecològiques dels biomarcadors intrínsecs.

• Autores: Raúl Ramos García
• Directores de la Tesis: Jacob González-Solís i Bou (dir. tes.), Lluis Jover Armengol (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Carola Sanpera Trigueros (presid.), Yves Cherel (secret.), Stuart Bearhop (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la tierra y del espacio
    • Geoquímica
      • Isótopos estables
  • Demografía
    • Demografía histórica
      • Migraciones
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Aquells aspectes relacionats amb la conservació de la fauna salvatge són particularment rellevants en recerca, com són la delimitació de l'ecologia tròfica i dels moviments espacials de les espècies o de determinades poblacions. Aquest coneixement és particularment necessari en ambients marins on les activitats humanes i els consegüents canvis globals tenen un gran impacte, generant grans fluctuacions en moltes poblacions d'organismes marins. En aquest treball explorem l'ús de l'anàlisi dels biomarcadors intrínsecs com signatures d'isòtops estables o concentracions d'elements traça en l'avaluació de l'ecologia tròfica i dels hàbitats d'alimentació de les espècies, així com en el seguiment dels moviments d'espècies migratòries. En primer lloc, aquest estudi aporta un nou coneixement a l'actual sobre els processos d'integració dels elements en els teixits animals, posant l'accent en el diferent comportament dels isòtops estables i alguns elements traça com el mercuri, seleni o el plom. Mentre els isòtops estables són directament transferits des de la dieta als teixits durant la seva formació (origen exogen), els elements traça es mobilitzen des de diversos òrgans interns, on s'emmagatzemen (origen endogen). En segon lloc, hem demostrat el valor de les anàlisis isotòpiques en diferents tipus d'estudi, des d'estudis de dieta i zones d'alimentació, fins a l'estudi de diferents processos relacionats amb el cicle anual de les aus, com són la migració i la muda. Hem proporcionat clares evidències que els isòtops estables de determinats teixits funcionen com una empremta que roman inert al llarg del temps, i que poden ser usats per a estudiar l'ecologia d'alimentació de la fauna salvatge, així com per seguir els seus moviments en el medi marí. Les diferències isotòpiques entre diferents tipus de preses o entre regions oceàniques distants s'integren en el teixit d'un determinat individu, amb la qual cosa l'anàlisi isotòpic d'aquest teixit pot indicar la dieta seguida quan aquest teixit es va formar o, alternativament, la regió en què es va formar. D'altra banda, també hem demostrat que per a les espècies migratòries que es mouen entre zones amb signatures isotòpiques basals diferents i per a aquelles espècies amb una dieta diferencial al llarg de l'any, les similituds i les diferències isotòpiques entre les diferents plomes es poden utilitzar per avaluar la fenologia de muda d'aquestes plomes en relació al cicle anual de les aus. Finalment, els resultats d'aquest estudi no només permeten constatar la solidesa dels marcadors biogeoquímics en els estudis d'ecologia animal, sinó que també aporten noves prespectives en diversos camps com l'epidemiologia, la gestió i conservació del medi, els estudis migratoris, o els estudis d'impacte ambiental de la contaminació.