Flux de gens entre blat de moro transgènic i convencional

• Autores: Montserrat Palaudelmàs Carles
• Directores de la Tesis: Joaquima Messeguer Peypoch (dir. tes.), Isabel Fleck Bou (dir. tes.), Enric Melé Grau (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Emilio Montesinos Seguí (presid.), Teresa Capell Capell (secret.), María Lluïsa Moysset Agustí (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Genética
  • Ciencias agrarias
    • Agronomía
      • Protección de cultivos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • Davant l'augment de la sensibilitat i les reticències cap als conreus transgènics per part de la societat europea, han sorgit una sèrie de legislacions i recomanacions creades per la Unió Europea per tal de garantir la informació i la lliure el·lecció d'aquest tipus de productes per part dels consumidors. Entre aquestes recomanacions cal destacar-ne una que aconsella a cada estat membre la creació d'una normativa de coexistència entre cultius transgènics, convencionals i ecològics basada en dades científiques. Aquesta coexistència ve limitada per una normativa que obliga l'etiquetatge de productes que continguin un percentatge superior al 0.9% d'organismes genèticament modificats (OGM). Els factors que determinen la presència adventícia de blat de moro transgènic en camps convencionals són molts i diversos: impureses a la llavor de sembra utilitzada, pol·linització creuada, barreges durant el procés de collita i emmagatzematge del gra o males herbes compatibles, entre altres. D'entre tots aquests factors, el més dificil de controlar és el flux de pol·len entre camps, el qual comporta un flux gènic. L'objectiu principal d'aquesta tesi és quantificar la importància relativa dels principals factors que influeixen en el flux de gens enre camps transgènics i convencionals.Per a portar a terme aquest objectiu, es recullen cinc publicacions on es tracten aquests factors principals. En concret, als dos primers articles compendiats s'exposen la distància entre camps transgènics i convencionals i la coincidència en la floració d'aquests com a factors determinants del 80% del flux gènic. També es fa una aproximació a la millor tècnica per a l'anàlisi per PCR quantitativa, i a la metodologia de presa de mostres a seguir. Les barreres físiques també són un factor estudiat en aquests articles.Els altres tres articles recollits se centren en ressaltar aspectes concrets que influeixen en el flux gènic. Així en el tercer es fa un estudi profund sobre la relació entre la data de sembra i la de floració d'un conreu de blat de moro i planteja la possibilitat d'establir separacions temporals en les dates de sembra entre cultius transgènics i convencionals per tal d'obtenir decalatges en la floració d'aquests cultius i així mantenir el flux gènic per sota del 0.9% d'OGM en camps convencionals.El següent article estudia la importància dels renadius, que són aquelles plantes que germinen en un camp fruit del gra dispersat al sòl durant l'any anterior. En els casos de parcel·les conreades amb blat de moro trasngènic un any i amb convencional el següent, els possibles renadius podríen ser transgènics i aportar certa quantitat d'OGM a la collita final del camp. Els resultats obtinguts mostren que els renadius solen ser plantes poc vigoroses i que rarament arriben a produir pol·len. Només haurien de ser considerats en camps on superin el 10% del nombre total de plantes, no com a factor únic per arribar al llindar d'etiquetatge, sinó com a un factor més a afegir a tots els altres que intervenen en el flux de gens.Per últim, s'exposa un article on s'estudia la importància de la mida del camp, tant del donador transgènic com del receptor convencional, en el flux de gens cap aquest últim. Amb un assaig experimental que combina quatre varietats transgèniques diferents i a través de la identificació varietal per microsatèl·lits, es pretén demostrar que per tal de duplicar el flux gènic cal multiplicar per quatre el camp transgènic o reduïr 16 vegades la mida del convencional.Amb aquest recull de publicacions es pretén donar eines fiables per a la determinació de la importàncai relatuiva dels principals factors que intervenen en el flux gènic.