Resumen de Novel methods and tools for corneal barrier function assessment through non-invasive impedance measurements
Anton Guimera Brunet
La còrnia és una estructura transparent ubicada a la part frontal de l’ull que permet la transmissió de la llum i protegeix globus ocular d’agressions externes. La principal característica de la còrnia és la seva transparència. Aquesta depèn del nivell de hidratació de l’estroma, que ha de mantenir-se en un constant estat de deshidratació. Aquest nivell de hidratació depèn d’un equilibri dinàmic entre els fluxos iònics que travessen les capes endotelials i epitelials. Per tant, la permeabilitat d’aquestes capes resulta un factor determinant per mantenir la homeòstasis corneal i consequ?entment, la transparència corneal. Malgrat això, no existeixen mètodes apropiats per avaluar la funció barrera corneal de forma no invasiva i que puguin ser utilitzats in vivo. Ja que la permeabilitat iònica té molta importància en les propietats elèctriques passives dels teixits vius, els mètodes basats en aquestes propietats són àmpliament utilitzats en estudis in vitro de la funcionalitat de les capes corneals. Aquesta tesis doctoral es centra en el desenvolupament i validació d’un mètode no invasiu per l’avaluació de l’estat funcional de les principals capes corneals que pugui ser utilitzat in vivo. Per avaluar la viabilitat del mètode proposat s’ha desenvolupat un model numèric basat en elements finits (FEM). Els resultats de les simulacions indiquen que les mesures obtingudes mitjançant elèctrodes col·locats sobre la superfície corneal són suficientment sensibles als canvis de les propietats elèctriques de l’endoteli i de l’epiteli. Una primera versió del sensor d’impedància s’ha fabricat utilitzant un substrat de Pyrex®. De forma que s’ha d’aplicar una certa pressió per tal d’aplanar la curvatura corneal i assegurar el contacte elèctric entre la superfície corneal i els elèctrodes. Malgrat la pressió exercida, sols es pot assegurar el contacte elèctric per la configuració d’elèctrodes més pròxima. Malgrat aquesta limitació, s’ha validat la capacitat del mètode per avaluar in vivo la funció barrera de la còrnia. Per tal de superar les limitacions del substrat rígid, s’ha desenvolupat un sensor de impedància flexible basat en un substrat polimèric de SU-8. D’aquesta forma, la facilitat d’ús i aplicabilitat del mètode proposat milloren notablement ja que no es requereix pressió per aplicar el sensor. La viabilitat del mètode ha estat avaluada incrementant farmacològicament la permeabilitat epitelial de conills i monitoritzant el procés de cicatrització de l’epiteli. Els resultats obtinguts s’han comparat satisfactòriament amb mesures de permeabilitat a la fluoresceïna, un mètode destructiu que es relaciona directament amb la permeabilitat. També s’ha observat que la resolució de les mesures realitzades està principalment limitada per variacions en el gruix de la llàgrima entre el sensor i la superfície corneal. De la mateixa forma, s’ha observat que la contribució de la llàgrima a la impedància mesurada es pot minimitzar augmentant la separació. En paral·lel amb el desenvolupament del sistema in vivo, s’ha estudiat la possibilitat d’aplicar el mètode a l’avaluació de la funció barrera de l’endoteli en còrnies extretes. Aquest nou desenvolupament podria ser molt útil per avaluar la funcionalitat corneal abans d’un transplantament. El mètode proposat permetrà la simplificació dels procediments experimentals utilitzats actualment, que requereixen de l’eliminació de l’epiteli abans de fer la mesura. Les mesures d’impedància obtingudes s’han comparat satisfactòriament amb tècniques microscòpiques de tinció immunològiques. El treball multidisciplinar presentat en aquesta tesis doctoral ha resultat en un nou mètode per a l’avaluació in vivo de la funció barrera corneal de forma no invasiva. Els excel·lents resultats obtingut han permès la transferència tecnològica del mètode proposat a la pràctica clínica. D’aquesta forma, el microsistema desenvolupat ha estat acceptat com a dispositiu mèdic per l’Agència Espanyola dels Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per ser utilitzat en humans. Actualment, el mètode desenvolupat es troba en fase d’assaig clínic.
