Alteracions de la paraoxonasa-1 en l'hepatopatia crònica

• Autores: Judit Marsillach López
• Directores de la Tesis: Jordi Camps Andreu (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Vidal Marsal (presid.), Josep Ribalta Vives (secret.), Jorge Ordóñez Llanos (voc.), Joan Clària (voc.), Ramón Deulofeu Piquet (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Biología molecular
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Patología clínica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La família de les paraoxonases (PON) comprèn 3 enzims: PON1, PON2 y PON3. En humans, PON1, el membre més estudiat, s'expressa bàsicament en el fetge i circula associada a les HDL. PON1 es un enzim polimòrfic que pot degradar des d'organofosforats fins a diferents tipus d'ésters, lactones i xenobiòtics, però la seva funció fisiològica és la d'hidrolitzar peròxids lipídics. També té una acció anti-inflamatòria, ja que pot atenuar la secreció de MCP-1, una quimioquina pro-inflamatòria. L'estrés oxidatiu i la inflamació juguen un paper fonamental en el desenvolupament de malalties hepàtiques. Tenint en compte l'efecte protector de PON1 contra l'estrés oxidatiu, seria molt probable trobar una associació entre PON1 i les hepatopaties cròniques. Objectius de la Tesi: a) investigar la presència d'alteracions en l'activitat i expressió de PON1 en hepatopaties cròniques humanes i experimentals, i estudiar els mecanismes moleculars relacionats; b) avaluar un nou assaig enzimàtic utilitzant un substrat no tòxic que mesura l'activitat lactonasa de PON1; c) estudiar l'eficàcia diagnòstica de la determinació de l'activitat PON1 en l'avaluació clínica de la malaltia hepàtica.Conclusions: 1) PON1 podria regular l'estrés oxidatiu mitjançant la degradació de lipoperòxids; la inflamació, actuant com una barrera contra la inflamació induïda per MCP-1; i l'apoptosi cel·lular, correlacionant-se amb un augment en la forma soluble del receptor FAS (sFAS) 2) L'activitat PON1 en sèrum de pacients hepatòpates podria disminuir a causa d'alteracions en la mida i composició de les HDL, i/o d'un augment en l'estrés oxidatiu 3) L'expressió hepàtica i sèrica de PON1 augmentarien a causa d'una disminució en la síntesi d'HDL, i d'una disminució de la proteòlisi cel·lular 4) La determinació de l'activitat lactonasa de PON1 en sèrum, utilitzant el substrat TBBL, és un mètode fiable, no tòxic i semi-automàtic, i està menys influenciada pels polimorfismes genètics que l'activitat esterasa utilitzant paraoxó 5) La determinació de l'actividad PON1 sèrica té una elevada eficàcia diagnòstica i pot ser un útil complement a les proves de valoració de la funció hepàtica que s'utilitzen en la pràctica clínica.