Resumen de Of cereals, poppy, acorns and hazelnuts. Plant economy among early farmers (5500-2300 cal BC) in the NE of the Iberian Peninsula. An archaeobotanical approach.
Aquest treball pretenia respondre diverses questions en relació a la producció d’aliments d’origen vegetal al Neolític (5400-2300 cal BC) al NE de la Península Ibèrica. Els objectius es poden resumir en la següent pregunta: era la gestió de les plantes amb valor alimentari de tipus intensiu? Per tal de contribuir a aquesta discussió es feia necessari incrementar el volum de dades arqueobotàniques. Les anàlisis de macrorestes arqueobotàniques (llavors i fruits) procedents de 17 jaciments (34 fases d’ocupació) del NE de la Península Ibèrica datats al període Neolític s’han presentat i discutit. Un total de 107 tàxons han estat identificats i més de 100.000 macrorestes vegetals han estat obtingudes, procedents de 213 contextos arqueològics diferents, després de processar unes 1200 mostres (més de 7000 litres de sediment). La important quantitat de dades obtingudes ha estat suficient per proposar interpretacions sobre l’evolució dels cultius a l’àrea durant el període Neolític. S’han observat diverses tendències per zones dintre de la regió. La costa central presenta un registre abundant de blats vestits durant el VIè i Vè mil·lennis cal ANE, mentre que el blat nu té un domini a les àrees del nord durant els primers segles i és substituït, a partir del Vè mil·lenni per l’ordi nu. Aquest tàxon sembla ser el principal cultiu durant el IV mil·lenni cal ANE, juntament amb el blat nu. Poc més tard, l’ordi vestit sembla que podria començar a substituir l’ordi nu a les àrees del nord. Els dos canvis observats a les àrees del nord podrien haver-se originat a través de contactes amb els territoris del sud de França. Pel que fa a la gestió dels cultius, s’ha conclòs que les evidències per al VIè i Vè mil·lennis cal ANE indiquen que existia una gestió intensiva dels camps de tipus hortícola. Les dades per als dos darrers mil·lennis del Neolític no són concloents. Malgrat tot, l’expansió de l’ordi vestit i l’aparent reducció de la diversitat de lleguminoses cultivades durant el Neolític final suggeriria pràctiques agrícoles menys intensives. Els resultats obtinguts al respecte de la gestió dels fruits silvestres no han permès detectar grans canvis en els tàxons recol·lectats més significatius durant tot el període a la regió en estudi: Quercus sp., Corylus avellana, Vitis vinifera subsp. sylvestris and Pistacia lentiscus. S’han observat diferències en les tècniques de processat en funció de l’alçada a la qual es troben els assentaments, com ja s’ha esmentat. L’explotació de les formacions vegetals de màquia creix a partir de la segona meitat del Vè mil·lenni cal ANE. Hi ha una important reducció del registre al Neolític final. S’ha interpretat que les pràctiques de recol·lecció es mantindrien estables a escala regional, principalment condicionades per l’oferta ambiental, així com per les seleccions culturals. En contra del que s’havia assumit per part de molts arqueòlegs, l’agricultura sembla ser de caràcter permanent i intensiu durant els primers segles del Neolític. Els grups estableixen xarxes de llarga durada en regions particulars on desenvolupen les seves pròpies tradicions i cultures. Aquestes xarxes serien necessàries per a la supervivència dels sistemes de producció i reproducció d’aquestes comunitats. La inestabilitat de les estructures i els territoris d’hàbitat que molts autors proposen per a aquestes fases inicials no està, doncs, confirmat per les dades arqueològiques disponibles.
