Al llarg dels segles, el mar Mediterrani, font de recursos i d’intercanvis, ha vist com les societats que s’hi han establert desenvolupaven tècniques per aprofitar les seves riqueses. Alhora, ha estat escenari de continus enfrontaments derivats de la confluència de múltiples factors. La present tesi analitza la política, l’economia i la societat del litoral de la Corona d’Aragó en els segles XVI i XVII amb l’objectiu concret de conèixer l’aprofitament del mar, a partir d’un sistema de pesca: les almadraves. Sicília, Sardenya, València i Catalunya van protagonitzar un complex negoci, d’àmplies expectatives, enfocat a la pesca de la tonyina, que va significar millores tècniques, una nova visió de la vida al litoral, una lluita contra els perills del mar, però sobretot, un impuls econòmic. Les almadraves van contribuir a una organització social pròpia que unia aquests territoris amb uns interessos comuns, que els va portar a cooperar i a competir pels mercats. Totes aquestes relacions van proporcionar una millora en el desenvolupament del mar alhora que, sense saber-ho, constituïen un ric llegat cultural i lingüístic que, sobretot a les illes, constitueix una part important en el conjunt de la història marítima.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados